Fernando Ónega
Fernando Ónega, reconegut periodista, president de la Fundació Más Sénior, editora del portal especialitzat 65ymás, i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), protagonitza una entrevista al diari “Heraldo de Aragón” després de ser reconegut el passat 20 de maig amb el Premi d’Honor de l’Associació de Premsa de Madrid en un acte presidit pels Reis Felip VI i Letizia. En conversa amb el periodista Luis Humberto Menéndez, redactor en cap d’Economia d’aquesta publicació, l’acadèmic reivindica tant el paper de la premsa davant l’auge de la desinformació que han implicat les xarxes socials i el valor de la gent gran, sobre la qual pesa un edatisme que, al seu entendre, resta valor al conjunt de la societat.
Ónega repassa la seva àmplia i variada trajectòria professional en premsa, ràdio i televisió fins a la seva recent irrupció en els mitjans digitals mitjançant la fundació de 65ymás, un fet que entronca a la capacitat de la gent gran de continuar en actiu, innovant i aportant valor a la societat. D’aquí que davant l’imparable envelliment de la societat espanyola i la falta de resposta per part de l’Administració ha encapçalat la proposta de creació d’un ministeri propi per a la gent gran, els seus interessos i les seves necessitats, així com la seva activitat en el marc del que s’ha donat en conèixer com a Silver Economy. “Espero que la fundació es faci càrrec d’aquesta idea, la vaig llançar per primera vegada en una entrevista, però tinc poques esperances que prosperi. El que no entenc és com hi pot haver un govern d’una nació amb 10 milions de pensionistes i que el 2030 pot tenir al 50% de la seva població més gran de 55 anys que no hi hagi un ministeri, quan ja n’hi ha un de la Joventut i de la Infantesa. La gent gran té drets moltes vegades violentats, moltes vegades no respectats i que exigeixen una atenció dels poders públics”, assenyala.
Pel que fa a l’estat del periodisme, Ónega es mostra tan crític com preocupat. “Ha canviat molt en tots els sentits. La penetració d’internet ha estat demolidora per als vells mitjans de comunicació escrits. I després estan les xarxes socials, que molts tenen com a medi fonamental d’informació. La quantitat de mentides, enganys intencionats, manipulacions, desconeixement de la realitat i falta de claus per explicar el que passa és espectacular i escandalosa. I això fa mal a la professió i al país”, explica. Una reflexió coincident amb el seu discurs en el lliurament dels premis de l’Associació de Premsa de Madrid, recollit per 65ymás: “Allà hi són les xarxes, que signifiquen llibertat a l’abast de tots i la llibertat és democràcia. Però temeu-les, perquè estan suplantant als mitjans. Poden treure ofici i pa al periodista de sempre. En aquella lluminosa penombra apareixen ‘influencers’ que competeixen amb poderosos emporis de publicitat. Famosos amb més seguidors que tots els diaris espanyols junts. Espontanis de l’opinió amb més influència en l’economia que les borses i més influència en la política que molts partits. Poderosos que volen fabricar i guanyar el relat per derrotar la veritat. Triomf de la mentida, amb la qual ja es guanyen eleccions. Deteriorament del sistema democràtic”.
Cap de premsa de la Presidència del Govern durant el mandat d’Adolfo Suárez i autor de bona part dels seus discursos, Ónega ha treballat en diferents mitjans escrits i audiovisuals. A la ràdio, va inaugurar el gènere radiofònic de la tribuna política en plena transició en el programa “Hora 25” de la Cadena Ser. Després ha estat director d’informatius de la mateixa cadena, així com de la Cadena Cope, a més de director general d’Onda Cero. En aquesta mateixa emissora, va col·laborar amb Luis del Olmo i amb Carlos Herrera. En premsa escrita va publicar el seu primer article als 13 anys a “La Noche” de Santiago de Compostela. Dos anys després ja firmava una pàgina setmanal i feia entrevistes a “El Progreso” de Lugo. Va dirigir el diari “Ya”, va fundar el confidencial i l’agència “Off the record” i actualment és columnista als diaris “La Vanguardia” i “La Voz de Galicia”. En televisió, va ser director de diversos programes a Televisió Espanyola, així com director de relacions externes de la cadena pública. També va presentar els espais informatius de Telecinco i Antena3. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen “El termómetro de la vida”, “Puedo prometer y prometo”, “Juan Carlos I” i “Qué nos ha pasado, España”. Al llarg de la seva trajectòria també ha rebut més d’un centenar de guardons.
