Dr. Óscar Morales

Óscar Morales, doctor en Dret i reconegut penalista, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió que es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu de la Reial Corporació, el passat 15 de maig. L’acte es va poder seguir tant de manera presencial com en streaming mitjançant del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “El horizonte de sucesos de la justicia penal”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic de número Fermín Morales.

Soci del despatx Morales Abogados Penalistas juntament amb el seu introductor a l’Acadèmia, el nou acadèmic va plantejar d’entrada les preguntes a què va intentar donar resposta en la seva intervenció, basada en una anàlisi epistemiològica: “Quina és la causa del col·lapse del sistema penal? ¿Què porta a la formació d’un forat negre al voltant del qual se situa un horitzó de fets al qual tot concepte dogmàtic, tota garantia de drets i amb això, qualsevol aproximació al concepte de justícia penal queda derogat? ¿És una situació que necessàriament serà així, atesa la naturalesa de les coses o, per contra, és conseqüència d’una determinada pulsió organitzativa de la nostra comunitat o de determinades comunitats?”.

Per a Morales, el Dret penal, amb l’aquiescència de polítics, col·legis i altres associacions professionals, ha portat a la pèrdua de la causalitat natural com a referència als processos d’imputació, a la difuminació de les categories d’autoria i participació i a la mateixa descripció típica, a la creació d’estructures típiques deslligades de les exigències clàssiques del principi de taxativitat, a l’augment significatiu de les penes, a un reformisme penal successiu, a la transposició literal de la normativa supranacional i la cessió de sobirania penal en condicions equivalents a les de sistemes penals aliens a la nostra tradició jurídica i a un neopositivisme aliè a les regles dogmàtiques, “que tracta de sotmetre a pena qualsevol comportament que els mitjans de comunicació socialitzin com a inadequat o mereixedor de tutela”.

“La tensió entre el funcionalisme i l’utilitarisme, d’una banda, adreçats a assolir els fins de la política criminal i el garantisme, estructuralment pensat per limitar el poder de l’Estat en la persecució dels fins legítims del Dret penal, es va saldar a finals dels 90 del segle passat amb una clara imposició funcionalista que maximitzava els interessos de la política criminal. En aquesta tensió, durant els primers anys 80 i fins a mitjans dels 90, el garantisme va arribar a ser un corrent jurídic de proporcions colossals a l’ordre teòric. Es va infiltrar als fonaments del Dret penal, qüestionant la prevenció general, particularment la positiva, com a sistema per justificar adequadament la necessitat de pena en no garantir suficientment la vigència constitucional del sistema de drets i llibertats. Al centre de la diana, la difuminació del principi de culpabilitat des del prevencionisme, necessitat de referències psicosocials per aconseguir un efecte estabilitzador de la consciència jurídica col·lectiva”, va argumentar per abordar de manera específica l’anomenat neoretribucionisme penal, que va considerar la font d’alimentació del col·lapse del sistema.

“Les diferents eines d’observació i els diferents punts de referència a les quals s’adrecen donen dades preocupants sobre la relació entre el sistema de justícia penal i l’estructura de l’Estat social i democràtic de Dret i el sistema de valors superiors que el circumda. L’observació dóna una preocupació pel consum extraordinari del combustible natural del sistema penal: el garantisme, el conjunt de regles formals i materials que determinen allò que en una comunitat de ciutadans lliures conforma un sistema penal just. Al consum de garanties i la indiferència per la seva reposició i cura han contribuït un conjunt de factors múltiples. L’ús partidista del Dret penal, l’alimentació d’estructures institucionals cada cop més allunyades dels fonaments del sistema, la corrupció institucional d’una pràctica forense governada per una norma extraordinària, però d’un altre temps i una altra centúria molt anterior, són algunes de les causes del fenomen que està col·lapsant el sistema”, va concloure.

Morales ha estat professor de la Universitat de Cantàbria, la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat Rovira Virgili, entre d’altres. Des del 2001 és professor visitant de la Universitat dels Estudis de Trento i professor adjunt de la Universitat Ramon Llull. Al costat de Fermín Morales, va posar en marxa el 2022 el despatx Morales Abogados Penalistas, on tots dos lletrats fonen la seva àmplia experiència. Els dos professionals mantenen la tradició de boutique, com es coneix els pocs i selectes despatxos especialitzats en un àmbit del Dret, en el seu cas el penal, centrant el seu treball d’assessorament o processal en clients de primer nivell, directius, empreses i institucions. Gaudeixen d’un ampli i reconegut prestigi acadèmic i són autors i directors d’algunes de les publicacions especialitzades més importants, com els “Comentarios al Código Penal” de Fermín Morales i el “Código Penal con jurisprudencia” de Thomson Reuters Aranzadi que va portar a terme Óscar Morales.