Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona a l’article “Los orígenes del problema político: ¿El Tribunal Constitucional o el Gobierno?”, publicat al diari digital elcatalán.es, sobre la polèmica que marca aquests dies l’agenda política després de la sentència de Tribunal Constitucional que anul·la l’estat d’alarma decretat pel Govern després de la declaració per part de l’Organització Mundial de la Salut de la pandèmia provocada pel coronavirus Sars-COV-2, causant de la Covid-19. Segons la decisió del tribunal, molt criticat des de l’Executiu, l’estat d’alarma no era la figura adequada per retallar drets fonamentals recollits a la Constitució.
“Afirma el magistrat Cándido Conde-Pumpido que la sentència de Tribunal Constitucional sobre l’estat d’alarma crea un problema polític. Fins i tot va més enllà: diu que desarma l’Estat. Res més fals. La sentència, de la qual podem discrepar amb arguments jurídics sòlids o, amb el mateix mètode, concordar, no crea cap problema polític. Per contra, aclareix el marge d’acció d’un executiu que ha pres com a guia d’acció el continu refús del Parlament, sigui per legislar o per ser sotmès al preceptiu control propi de les democràcies parlamentàries”, inicia l’acadèmica i vice-presidenta de la RAED la seva argumentació.
Per a Freixes, quan es va decretar l’estat d’alarma ja es van alçar veus des de la judicatura explicant que ni aquesta declaració ni una hipotètica aplicació de l’estat d’excepció donava una resposta correcta a les necessitats d’aquell moment. L’estat d’alarma, assenyala, està pensat entre altres coses per donar resposta a crisis, entre elles sanitàries, “però podia donar-se el cas que les mesures que s’haguessin de prendre no concordessin amb les restriccions o limitacions de drets constitucionalment previstes”. Per aquest motiu l’experta assegura que l’estat d’excepció, que fonamentaria la suspensió de drets, podria haver estat l’instrument adequat.
“Sembla que el Govern tingui al·lèrgia a legislar quan no pot fer-ho per decret o per decret llei. Potser era aquesta ‘malaltia’ el que el va portar a decretar l’estat d’alarma, que no necessita autorització prèvia del Congrés, en comptes de l’estat d’excepció, que sí que la necessita. Gran error, ja que el Tribunal Constitucional, en la sentència (que cal acatar i complir en tots els seus termes), sense entrar a discutir el contingut de les mesures adoptades perquè es consideren necessàries en si mateixes, ha afirmat que el procediment fet servir per a adoptar-les no era el correcte”, conclou l’acadèmica.
