Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha intervingut al llarg de les últimes setmanes a diversos espais radiofònics per defensar la inconstitucionalitat del projecte de llei d’Amnistia als condemnats i investigats pel procés independentista i l’escrit que 328 juristes, catedràtics de diversos àmbits, sociòlegs i professionals de primera línia espanyols han remès al Congrés, el Senat i la Comissió Europea expressant el seu rebuig a una mesura extraordinària que, al seu entendre, no té cabuda en una Espanya democràtica que garanteix els drets i les llibertats de tots els seus ciutadans.
“Això no és d’esquerres ni de dretes, és un tema de democràcia i d’Estat de Dret, perquè no ens podem permetre que ens ho arrabassin. La constitucionalitat mai no es regeix per majories, significa respectar els valors, les estructures, les institucions i la llei, i el pacte de govern que contempla l’amnistia no resisteix cap prova de constitucionalitat. Situa el terreny de la decisió en el populisme, obviant totes les estructures socials de presa de decisió. Aquests pactes transcendentals s’han negociat en un hotel de Brussel·les, no al Parlament. No podem estar d’acord que ens trenquin la Constitució per la porta del darrere”, va assenyalar l’experta en declaracions al programa “Fin de Semana” de la cadena Cope el 12 de novembre passat.
D’altra banda, en declaracions a l’espai “Las Mañanas” de Ràdio Nacional d’Espanya dos dies després, la vicepresidenta de la RAED subratlla que l’única justificació del projecte de llei d’amnistia es deu exclusivament a les necessitats que calen set vots. Després d’analitzar el contingut de l’acord pactat entre el PSOE i Junts, Freixes va apuntar-ne la inconstitucionalitat. “En el projecte hi ha pinzellades força gruixudes d’inconstitucionalitat, perquè s’està canviant la naturalesa d’una institució jurídica en el marc d’uns acords que sí que afectaran la vida diària. No és una llei que es necessita jurídicament, sinó políticament. I davant d’això no es pot recargolar la personalitat jurídica de les institucions que marquen les normes de joc de la nostra convivència. Aquestes normes s’han d’aprovar amb amplíssima majoria i amb l’aquiescència de l’oposició, i d’això no se’n compleix res”.
Sobre els mecanismes legals que s’obren després de la hipotètica aprovació d’aquesta llei, Freixes considera que es pot plantejar un recurs d’inconstitucionalitat durant els tres primers mesos posteriors a l’entrada en vigor de la llei de la mà de 50 diputats o senadors, tot i que això difícilment suposaria la seva suspensió, llevat que la justícia mateixa plantés una qüestió d’inconstitucionalitat. D’altra banda, es pot plantejar també una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea considerant que la llei qüestiona l’article 2 del Tractat de la Unió Europea, que exigeix el respecte a l’Estat de Dret per part de tots els estats membres. Una mesura que sí que tindria un impacte suspensiu.
