Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va protagonitzar el mes de maig passat una Sessió Científica Ordinària de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, en la qual va presentar la ponència “El cambio climático: certeza científica, problema político”. L’expert va defensar que si bé hi ha consens científic sobre aquest fenomen, provocat per l’acció de l’ésser humà, no existeix una resposta política, social i moral a l’altura del desafiament que suposa. L’acadèmic, així mateix, ha presentat a diversos fòrums al llarg de les últimes setmanes el llibre “Hacia un diccionario moral del Quijote”, obra de Francisco Parra Luna, catedràtic emèrit de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid i reconegut divulgador.
A la seva exposició, González de Posada va començar distingint el que es coneix com a escalfament global antropogènic d’altres conceptes com canvi climàtic, expressió que considera massa neutra. Des de l’inici de l’era industrial, va afirmar, l’augment de la temperatura mitjana del planeta s’explica per l’acumulació de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle emesos per l’activitat humana. Aquesta atribució no és, segons el seu parer, una hipòtesi en disputa: la ciència l’ha establerta de manera inequívoca almenys des dels anys 80 del segle XX. El clima de la Terra ha variat sempre per causes naturals, però això no és el mateix aquesta variació. Som, va assenyalar, en una fase geològica nova, l’Antropocè, marcada no només per l’alteració de l’atmosfera sinó per l’empremta material de la indústria i el consum.
Dr. Francisco González de Posada
A partir d’aquí, va afirmar, abordar l’assumpte com si fora una controvèrsia ideològica és un error de categoria, ja que la ciència no és patrimonial d’un partit i el problema afecta a tota l’espècie humana, a més de totes les altres, no a una facció. Els científics, va considerar, haurien de difondre més i amb més claredat el missatge, com als responsables socials, subratllar les conseqüències i les responsabilitats morals. Pel que fa al pla polític, González de Posada va constatar que els Acords de París i les successives cimeres climàtiques han derivat en compromisos que no s’han traduït en una descarbonització urgent i completa de l’economia. “L’estat present és d’emergència climàtica: no un eslògan, sinó una descripció del que ja està ocorrent i del que heretaran fills i nets. La ciència ha fet la seva part, el coll d’ampolla és polític”, va concloure.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i fou així mateix rector de la Universitat de Cantàbria. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És acadèmic numerari i presideix l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote.
