Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, presenta a la comunitat acadèmica l’article “Superats els límits del planeta”, que complementa les seves reflexions recents sobre el paper que tenen la Fundació i la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) en aquest obligat canvi d’era on la humanitat es juga bona part del seu futur.
Fins a quins límits la Terra podrà absorbir les pressions antropogèniques sense comprometre les condicions de vida de l’espècie humana?
Introducció
Molt pocs llocs de la Terra són lliures de la contaminació. Hem assolit el límit del possible, els compostos químics artificials fabricats pels humans es troben presents a tota la biosfera i més enllà de la tropopausa. La nostra ja insalubre atmosfera contamina el cicle de l’aigua que cau en forma de neu i aigua als cims de les muntanyes, els boscos, planes i al mar aconseguit els fons abissals més profunds de l’oceà. D’una manera o altra, totes les formes de vida es veuen afectades per la contaminació. No només parlo de contaminació química, ja que hi ha altres tipus de contaminació més de tipus físic que també alteren el nostre entorn i qualitat de vida de plantes i animals com és la contaminació en forma de calor, la contaminació lumínica o l’acústica. Més enllà també podem parlar de l’impacte de la contaminació informativa i cultural associada a la desinformació i a l’hiperconsum que mouen el món, però això és una farina d’un altre paner.
Es calcula que hi ha més de 360.000 tipus diferents de compostos químics sintètics al mercat mundial. Aquests inclouen compostos químics per a tota mena d’indústries, infinitat de plàstics, pesticides, substàncies per a l’alimentació, substàncies farmacològiques, antibiòtics, productes cosmètics, productes derivats de l’enginyeria genètica (transgènics) i un llarg etcètera. Totes aquestes substàncies artificials són totalment noves i presenten efectes en gran part desconeguts pels sistemes vius del planeta. La més crítica de tot això és que anualment surten al mercat nous compostos que s’introdueixen al sistema planetari que escapen al control de les administracions públiques responsables de la seva regulació amb efectes desconeguts en el seu cicle de vida (LCA) a mitjà i llarg termini.
La substància química quinona 6PPD, present als pneumàtics dels automòbils, enverina el medi ambient urbà i l’aigua de pluja de l’escorrentia la introdueix en rius, rierols i al mar afectant la biodiversitat, la cadena alimentària i els nostres cossos. Font Mysterious Earth & Eurek Alert, 2020
Durant les darreres dues dècades, els investigadors de l’EPA (Environmental Protection Agency, Estats Units) han observat morts massives i regulars del salmó platejat (Oncorhycchus kisutch) que migren riu amunt en passar per zones fluvials urbanes contaminades a causa de l’efecte de l’escorrentia de les precipitacions pluvials que arrossega molts contaminants. Els resultats són concloents a les zones més urbanitzades de les conques de rius i llacs la síndrome de mort per vessament urbà, URDS (“urban runoff death sindrome”) pot matar més de 70% dels salmons migratoris abans que tinguin l’oportunitat de desovar.
A les ciutats mediterrànies com Barcelona, València, Marsella o Roma, l’efecte URDS sumat a les altes temperatures als mesos d’estiu augmenten la letalitat dels productes químics alliberats a l’entorn en combinar-se amb altres substàncies químiques (Blue Pla, MAP-UNEP, 2020). Encara que la síndrome de mort de la biota per vessament de l’aigua urbana contaminada està relacionada amb episodis de pluja, sembla que hi ha un compost químic, la quinona 6PPD, integrada als pneumàtics dels vehicles que amb el seu desgast per fregament es queda a l’asfalt i a l’ambient. Els estudis demostren que aquesta és una de les fonts més importants de contaminació química i microplàstics de les ciutats i a les zones costaneres afecten directament les aigües marines litorals i causen impactes ambientals molt considerables que redueixen la salubritat de l’entorn. Aquests efectes tan negatius estan actualment poc estudiats i des de la nostra organització tenim el propòsit de continuar investigant per assolir un nivell de coneixement suficient per saber com afrontar-ho. Aquesta és una acció excel·lent per aconseguir que una ciutat sigui realment una “smart city” gràcies a la millora i conservació del seu territori des del coneixement, la ciència i l’acció política responsable.
Fons marins de la platja de la Mar Bella de Barcelona amb una acumulació notable de matèria orgànica i residus. La Fundació RAED en el marc d’activitat del projecte Silmar està estudiant la presència de microplàstics i altres residus químics al fons marí i a la columna d’aigua per determinar l’impacte sobre la biota. Això permetrà entendre en profunditat l’impacte ambiental i ecològic dels efectes dels contaminants que arrossega l’escorriment urbà” (URDS). A més, permet buscar la causa de les morts massives d’algunes espècies marines quan la qualitat de l’aigua de mar és molt baixa. El projecte Silmar de l’estació la Mar Bella és possible gràcies al suport econòmic del Centre Comercial Diagonal Mar. Fotos. Miquel Ventura Monsó – Fundació RAED.
Superats els límits del planeta
En una de les primeres avaluacions publicades sobre els límits planetaris relacionats amb “substàncies noves” (productes químics sintètics, inclosos els plàstics) 14 científics van concloure (Environmental Science and Technology) que la humanitat ha excedit un altre límit planetari. Aquest nou límit relacionat amb els contaminants ambientals ja s’ha excedit, cosa que augmenta els riscos per a l’estabilitat dels ecosistemes i sistemes naturals de planeta, demostrant que la producció de plàstic i altres substàncies va augmentar un 80% entre l’any 2000 i el 2015. Davant d’això, la humanitat té el nou repte de millorar la gestió dels riscos, la vigilància del cicle de vida d’aquests compostos a l’entorn (inclosos els nostres propis cossos), així com en la reducció de la producció i eliminació de productes nocius per depurar la natura i tornar a límits planetaris sostenibles. Com comenta la coautora de l’estudi Bethanie Carney de la Universitat de Göteborg, “la velocitat a què aquests contaminants estan apareixent al medi ambient supera amb escreix la capacitat dels governs per avaluar els seus riscos potencials i molt menys poder controlar qualsevol problema potencial”.
L’any 2009, Johan Rockström, director de l’Institut de Recerca sobre l’Impacte Climàtic (PIK) d’Alemanya, amb el suport d’un equip internacional d’investigadors van identificar nou límits planetaris que trenquen l’estat d’equilibri de la Terra, que ha romàs sense grans variacions des dels albors de la civilització durant els darrers 10.000 anys. Aquests límits inclouen les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la desestabilització de la capa d’ozó, la pèrdua de boscos, la reducció i la contaminació de les masses d’aigües dolces i la pèrdua de la biodiversitat escala global. Després de 10 anys, els resultats de l’estudi van determinar els límits que influeixen en l’estabilitat de la Terra concloent que s’han sobrepassat quatre límits clars. Aquests són l’escalfament global (cicle del carboni), la pèrdua de biodiversitat, la desforestació i el canvi d’usos del sòl i la contaminació per fòsfor i nitrogen de camps i ecosistemes. En aquest context, els nous compostos químics era un dels límits que romanien sense quantificar fins ara.
La previsió és que la producció i el consum mundial de nous compostos químics continuaran creixent. Avui, la massa total de plàstics que hi ha al planeta és més del doble de la massa de tots els mamífers vius. El més preocupant és que aproximadament el 85% de tots els plàstics produïts durant els darrers 150 anys segueixen en el medi ambient i romandran durant milers d’anys.
Els plàstics contenen a més altres productes químics nocius, per la qual cosa la seva degradació ambiental crea noves combinacions de materials més perillosos amb impactes ambientals poc coneguts associats com al càncer, la immunodeficiència, problemes mentals o d’infertilitat.
El 18 de gener passat, científics del Centre de Resiliència d’Estocolm (SRC) confirmaven que hem creuat un cinquè límit planetari: el límit de la contaminació química. El 5, dels 9 límits planetaris identificats. El més alarmant de tot plegat és que aquesta notícia va passar totalment desapercebuda. Aquesta és una prova més del que ja vaig comentar al meu anterior article: viure realment l’argument de la pel·lícula “Don’t Look Up” (No miris a dalt). La realitat supera la ficció. El mateix va passar amb la publicació de l’informe de l’IPCC sobre les tendències de l’escalfament global el 9 d’agost del 2021. Ciutadans del món, estem parlant d’una amenaça real a l’estabilitat dels ecosistemes globals de què depèn la humanitat i el futur de les noves generacions.
El repte d’implementar un model ecològic d’economia productiva
El funcionament del nostre model de desenvolupament socioeconòmic basat en el creixement sostingut (no ho confonguem amb sostenible) ens porta a pensar que les tendències de producció i alliberament de productes químics a la natura continuaran augmentant, posant més en risc la salut de la biosfera i, per tant, les nostres vides. Per això, canviar a una economia circular és realment essencial i important per al progrés de la humanitat en un món sa i ecològicament funcional. Això significa canviar la forma de dissenyar i fabricar els nous materials i productes perquè es puguin reutilitzar i reciclar sense desaprofitar matèries primeres, reduint la contaminació i la pressió sobre la naturalesa. És essencial aprendre a produir eco productes químics biodegradables i compostables, plàstics orgànics que s’autodegraden al final de la seva vida útil. En aquest sentit, les administracions públiques des d’acords nacionals i internacionals vinculants han de regular, seleccionar i promoure l’ús de productes químics segurs i ecològics que permetin la sostenibilitat dels processos productius. Per contra, les administracions han de vetar l’entrada al mercat de productes químics nocius i les empreses que els fabriquen obligant-los a elaborar productes ecològics en el marc de la nova economia regenerativa.
Els límits planetaris són temes de vital importància per a la Reial Acadèmia Europea de Doctors i la seva Fundació. En aquest sentit, al primer volum de “Reptes Vitals per a una Nova Era”, del 2021, i al segon que actualment estem editant es tracten de forma directa o indirecta els 9 límits planetaris com a reptes vitals a què devem enfrontem des de coneixement i experiència. La necessària transformació de la societat cap a formes de viure i progressar més verdes i respectuoses amb el planeta sent realistes serà un llarg camí que hem d’emprendre sense dilació amb el propòsit ferm de millorar com a espècie i deixar un món millor per als nostres fills.
Par saber-ne més
- Parafenilendiamina – Wikipedia
- Environmental Science and Technology
- Future Oceans Lab
- Let the environment guide our development – Conferències Ted
- Reptes Vitals per a una nova era – Fundació Pro RAED
