Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona; acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Intervencions al canal de televisió TV3 i l’emissora radiofònica Ràdio Estel el 12 de gener del 2022
Maria Àngels Calvo, catedràtica del Departament d’Anatomia i Sanitat Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona, secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 12 de gener al programa televisiu “Planta Baixa” de TV3 i al programa radiofònic “Tot anirà bé”, de Ràdio Estel, per comentar diversos temes d’actualitat relacionats amb la pandèmia, la salut i el benestar animal.
A TV3, l’acadèmica va abordar la polèmica oberta sobre les macrogranges arran de les declaracions del ministre Alberto Garzón al diari britànic “The Guardian” i la campanya oberta per l’ONG Greenpeace. Per a Calvo, el primer punt que cal tenir en compte és que no hi ha una definició clara de macrogranja ni un nombre d’animals que determini si una explotació avícola, porcina o bovina es pot considerar intensiva. “Un lloc amb una gran concentració d’animals pot ser un lloc on es poden expandir ràpidament les malalties, com passa amb els humans, però hem de tenir en compte que des d’Europa s’obliga que les condicions dels animals siguin les correctes”, va assenyalar l’experta.
Dra. M. Àngels Calvo Torras
La vice-presidenta de la RAED va assenyalar que no es tracta tant de la quantitat d’animals com de la qualitat dels espais on viuen, així com de la seva alimentació. I va desmentir falses llegendes, com l’administració sistemàtica d’antibiòtics a l’alimentació del bestiar. “Des del 2006 està prohibit donar antibiòtics als animals en l’alimentació. De la mateixa manera, si la carn no complís els paràmetres de qualitat no sortiria al mercat”, va afirmar. Calvo també va explicar que la contaminació provocada per la gestió de les granges i dels seus residus es minimitzaria amb els tractaments adequats.
Sobre la pandèmia, l’acadèmica va declarar tant a TV3 com a Ràdio Estel que hauria de prevaldre el concepte d'”una salut”, la d’humans i animals, per poder controlar i gestionar amb eficàcia les malalties provocades per zoonosi, com és el cas de la Covid-19. En aquest sentit, ha assenyalat que les malalties no només es contagien en un sentit, sinó en tots dos, i ha recordat els casos d’animals domèstics infectats pels éssers humans, encara que han resultat minoritaris i no han ajudat a propagar la pandèmia.
També es va referir, com a anècdota, a un estudi de l’any 2013, tot i que recentment difós a la premsa, sobre la visió dels gossos i d’altres animals domèstics, que no seria en blanc i negre, com es creia des dels anys 30 del segle passat, sinó en una gamma cromàtica. Una visió probablement més limitada que la humana, però en tot cas també en color.
