La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) presenta els vídeos de dos destacats actes acadèmics celebrats a la seva seu els últims mesos i que es poden visualitzar al complet al seu canal de YouTube sense que en cap cas hagin perdut plena vigència. Així mateix, els mitjans de comunicació corporatius es van fer ressò de totes dues activitats tant abans com després de celebrar-se. Es tracta, en concret, de les sessions “Tècnica de la pintura preimpressionista. Pintar ràpid. Eugène Delacroix”, que va tenir lloc el passat 23 d’octubre i va ser presentada per Jaume Armengou, secretari general de l’escola de negocis IESE-Universidad de Navarra i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i “Biologia i cultura en els moviments ‘queer’ i ‘woke'”, un acte dirigit per Joaquim Gironella, acadèmic numerari de la RAED, que es va celebrar el 28 de novembre.
El que es va definir com una conferència-taller sobre la tècnica de Delacoix va anar a càrrec de l’artista plàstic i professor de dibuix i pintura Martín García Cros. L’acte es va celebrar de forma presencial a la barcelonina seu de Foment del Treball, seu al seu torn de la Reial Acadèmia, i donava continuïtat a la que es va celebrar l’any passat sota el títol “El ‘Salvator Mundi’ de Leonardo: original i còpies” i, abans de les restriccions de mobilitat obligades per la pandèmia, la dedicada a “La desapareguda tècnica pictòrica de l’Escola Veneciana. De Tiziano a Tiepolo”, en tots tres casos amb una excel·lent acollida.
García Cros va parlar sobre la trajectòria i les tècniques pictòriques d’Eugène Delacroix, el gran pintor francès del Romanticisme al primer terç del segle XIX. “Va ser un autèntic vers lliure ‘avant-la-lettre’, que connecta amb la tècnica que desenvoluparan els posteriors impressionistes: pintura ràpida ‘alla prima’ d’eficaços gestos veloços”, va explicar l’expert abans de passar a la part pràctica per mostrar sobre el llenç emulant l’estil Delacroix aquestes innovacions tècniques que conduirien a l’autèntica revolució que per a la pintura va suposar la irrupció de l’impressionisme. A Delacroix se’l considera també el gran connector de les arts que es va donar en aquest període, ja que va freqüentar els salons literaris on va conèixer Stendhal, Prosper Mérimée, Victor Hugo, Alexandre Dumas i Charles Baudelaire, entre d’altres escriptors clau del moment. Melòman apassionat, es va relacionar també amb Niccolò Paganini, Frédéric Chopin, Franz Liszt o Franz Schubert, entre d’altres. Temàticament, també va ser un revolucionari adoptant temes exòtics després dels viatges al nord d’Àfrica.
Per la seva banda, a la sessió “Biologia i cultura en els moviments ‘queer’ i ‘woke'”, convocada a la Sala B de Foment, van participar Silvia Carrasco, professora d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona; Neri Daurella, psicòloga i psicoanalista; Jaume Llopis, acadèmic numerari i membre de la Junta de Govern de la RAED, i Josep Ignasi Saranyana, teòleg, acadèmic emèrit de la RAED i membre de número del Pontifici Comitè de Ciències Històriques. Les intervencions dels ponents i el posterior debat conduït per Gironella va intentar definir i aporta llum sobre aquests dos moviments socials i idearis que abasten els camps polítics i legislatius de la darrera dècada al món occidental. A l’intercanvi de posicions que va tancar la sessió també va participar l’acadèmic i filòsof Francesc Torralba, present a la sala.