Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda a l’article “Leyendas urbanas: las cosas que nunca debimos creer”, publicat al portal especialitzat The Conversation el passat 5 d’abril i en diversos mitjans espanyols i hispanoamericans, les fabulacions, ficcions i mitges veritats que han existit al llarg de tota la història, més enllà de continents i civilitzacions, i que avui poden tenir el seu correlat a les notícies falses o ‘fake news’ interessades. L’acadèmic signa l’article juntament amb Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Psicologia de la Delinqüència, Antropologia i Sociologia Criminal de la mateixa universitat.
Els dos estudiosos assenyalen com a través d’una narració senzilla i creïble, al llarg de la història s’han construït relats que formen part de la cultura de diferents pobles, sovint amb vistoses coincidències tant en els seus arguments com en les conclusions o lliçons. Els autors indiquen com s’identifiquen en tots aquests relats elements simbòlics comuns, per la qual cosa se’ls ha relacionat amb la teoria de l’inconscient col·lectiu i els arquetips establerta pel psiquiatre i psicoanalista Carl Jung, així com per l’ús d’estratègies força tòpiques donen suport sobre l’ús reiterat de biaixos cognitius.
Dr. Francisco López Muñoz
“El món real, dominat per la probabilística, sovint és tan molest al sentit comú que sembla preferible ignorar-lo. Les ‘veritats’ que podem trobar-hi són provisionals i estan sotmeses a aquest constant procés de discussió i revisió metòdica que anomenem ciència. Afortunadament, hi ha les llegendes urbanes, caracteritzades per ser històries rodones, argumentalment tancades, amb l’aspecte de ser ‘massa bones’. Al pseudomón imaginat, fantàstic i perfecte del cinema, la creació literària i l’imaginari popular no existeix aquest problema. És habitual que tingui més sentit assumir aquests relats perfectes que comprendre parcialment un fet real complex. Per a la major part de les persones, la certesa de la dada, en tant que oberta, interpretable, costosa i amb aparent poc sentit, suposa una molèstia”, consideren tots dos professors.
Per a López Muñoz i Pérez Fernández, aquestes fabulacions o falsos relats interessats es difonen amb facilitat, ja que exploten una sèrie d’elements psicosocials que operen com a palanques: la necessitat de certeses, d’estar informat, de poder explicar alguna cosa interessant o graciós, de ser capaç de prevenir-se davant de futures dificultats i, en darrera instància, d’integració social. “De la mateixa manera que el 99% dels animals que corren durant una estampida ignoren els motius pels quals la rajada fuig espantada conduint-se pel principi adaptatiu del gregarisme, la majoria de la gent prefereix clausurar la seva capacitat crítica i seguir el corrent”, afirmen.
Els autors situen el ‘meme’ actual dins del mateix mecanisme, si bé si escau més per socialitzar i explorar l’humor que per aprofitar una falsedat. En qualsevol cas, exigeixen responsabilitat i capacitat crítica per evitar qualsevol mena de manipulació.
