Sheldon Glashow, acadèmic d’honor de la RAED, tanca el cicle “La ciència vista a través dels ulls de Premis Nobel”
Sheldon Glashow, premi Nobel de Física el 1990 i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 7 de juny al cicle “La ciència vista a través dels ulls de Premis Nobel”, que s’ha celebrat al CosmoCaixa de Barcelona organitzat per l’Obra Social La Caixa i la RAED. Glashow va pronunciar la conferència de cloenda, “Descobriments accidentals en la ciència”, en què va oferir interessants exemples de com alguns dels més importants descobriments de la ciència són causa de factors accidentals.
“La penicil·lina va ser descoberta per Alexander Fleming per casualitat, mentre que l’estreptomicina, el segon antibiòtic important, sí va ser buscat -va iniciar el Nobel la seva exposició-. Un altre cas, retrocedint al segle XVIII, és el de la radiació infraroja i la ultraviolada. La primera va ser descoberta per William Herschel el 1800 quan estava estudiant la llum solar dispersada per un prisma. Va col·locar termòmetres a cada color de la llum i d’altres de control. Un termòmetre que va resultar ser més enllà de la part vermella de l’espectre va registrar una temperatura alta i així va descobrir, per casualitat, una forma de llum fora de l’espectre visible: la radiació infraroja”.
També van ser descoberts accidentalment els Raigs X, quan Wilhelm Conrad Röntgen treballava en uns experiments amb els raigs catòdics i, per atzar, va observar com una làmina de cartró impregnada en cianur mostrava fluorescència. Röntgen el va difondre entre la comunitat científica i va cridar al seu descobriment Raigs X perquè no sabia molt bé el seu origen. Glashow també va parlar de la descoberta accidental de la radioactivitat per part d’Henri Becquerel.
En àmbits quotidians, l’acadèmic honorari va explicar com el descobriment de la sacarina per part del químic Constantin Falhberg també va ser fruit de l’atzar. L’investigador es va oblidar de rentar-se les mans després d’un experiment i al emportar-se els dits a la boca va sentir un extraordinari sabor dolç. En el cas de Michael Sueda, la casualitat va fer que deixés una cigarreta que estava fumant a sobre d’una taula de laboratori on treballava buscant un antifebril i en tornar a fumar va sentir un extraordinari sabor dolç, el ciclamat.
A la sessió també es van abordar descobriments accidentals que van donar lloc posteriorment a la concessió del premi Nobel, destacant de manera especial l’últim d’ells, el grafè. Va ser descobert per André Geim i un estudiant de doctorat, Konstantin Novaselov, a partir d’un experiment sense més pretensions sobre una mina de llapis de grafit. Accidental va ser també el descobriment de la Viagra el 1992, durant unes proves efectuades amb un fàrmac contra l’angina de pit. L’LSD, descobert per un químic suís Albert Hofmann, va aparèixer quan intentava purificar els compostos produïts pel sègol banyut per evitar les hemorràgies que es produeixen després del part.
Al cicle de CosmoCaixa han participat altres quatre guardonats amb el Nobel i acadèmics d’honor de la RAED: Aaron Ciechanover i Ada Yonath, premis Nobel de Química; Richard Roberts, premi Nobel de Medicina, i Jerome Friedman, premi Nobel de Física. Ciechanover, Yonath i Friedman també han participat en el cicle “Talento Nobel”, organitzat a Sevilla per la Fundació Cajasol i la Reial Acadèmia. L’èxit de tots dos ha portat al fet que la RAED i l’Obra Social La Caixa signin un nou conveni que donarà continuïtat a les xerrades dels premis Nobel.
