Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el 19 de setembre passat la conferència “El problema del universo: universos paralelos y sucesivos” a l’Hotel Lancelot Playa d’Arrecife en el marc de la programació d’activitats presencials de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, que ell mateix presideix, i va pronunciar la conferència inaugural del congrés internacional que la Confraria Internacional d’Investigadors de Toledo va celebrar a la ciutat portuguesa de Coïmbra entre els passats 6 i 8 del mateix mes de setembre, que va portar el títol de “Leonardo Torres Quevedo, precursor de la inteligencia artificial”.
Director del cicle de cosmologia que s’imparteix cada agost a Laredo en el marc dels Cursos d’Estiu de la Universitat de Cantàbria, l’acadèmic va abordar un dels aspectes més apassionants de la matèria i va exposar les darreres teories que s’han formulat sobre l’origen, les dimensions i la percepció del cosmos gràcies, entre altres aportacions, a les observacions del nou telescopi James Webb i els avenços en els estudis de física quàntica, a més d’oferir una visió general del problema de la matèria i l’energia, estimular la reflexió i facilitar la construcció crítica personal d’una resposta a la infinitat d’interrogants oberts.
Dr. Francisco González de Posada
D’altra banda, a la trobada científica de Coïmbra, González de Posada va abordar la figura d’un científic a qui ha dedicat diversos estudis per convertir-se en un dels principals experts en la seva vida i obra i en el principal divulgador del seu llegat: l’enginyer, matemàtic i inventor espanyol Leonardo Torres Quevedo. L’acadèmic va explicar com el científic va ser un pioner en el desenvolupament d’unes màquines algèbriques que ocupen un lloc preeminent a la història de la computació en aquesta fase mecànica que va concloure definitivament amb l’aparició dels ordinadors electrònics ja entrat el segle XX. A més, va ser un investigador i teoritzador fonamental per al desenvolupament de la computació, com demostra el seu estudi “Ensayos sobre automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones”, una obra pionera i fonamental en la història del pensament automàtic i, per extensió, informàtic.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor ja de nou doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És també acadèmic i presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
