August Corominas
Professor de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Macrobotellots”, escrit després dels greus incidents que es van produir a Barcelona durant les festes de la Mercè. L’acadèmic recorda els estudis sobre alcoholisme, en particular entre els joves, que ha desenvolupat al llarg dels últims anys amb la també acadèmica numerària Rosmarie Cammany com amb l’investigador Xavier Altarriba, col·laborador de la institució.
Macrobotellot
Durant les festes de la Mercè de Barcelona vam veure, sense donar crèdit, els desastres produïts per grups de joves que destrossaven tot el que es trobaven a la via pública o els aparadors que estaven al pas. Actuaven en grups organitzats, procedien de diferents països i el seu nombre va arribar als diversos milers.
Fa uns 20 anys que col·laboro amb els professors Xavier Altarriba i Rosmarie Cammany en l’estudi del consum d’alcohol entre els adolescents. Aquests nois i noies es reuneixen en qualsevol ciutat d’aquest país en grups de 20 a 40 per socialitzar, compartir idees, parlar d’amors o qualsevol altra activitat. Són grups mixtos que comparteixen problemes i busquen cert contacte físic bevent cervesa, vi i licors barats, de baixa qualitat. Fumant, potser algun porro, a primeres hores de la matinada, sols o acompanyats, tornen a casa seva. De vegades amb nivells lleugerament alts d’alcohol.
Per als nostres estudis vam realitzar enquestes anònimes en què es preguntava: Quan beus? Com ho fas? Amb qui beus? On beus? Què beus? En quina quantitat ho fas? Fumes? Uses drogues? Vomites? En una altra part de l’enquesta es preguntaven els costums d’ingesta de vi o cervesa a casa. Normalment, aquests adolescents no bevien res a casa. Aquests qüestionaris es van recollir mantenint l’anonimat en instituts amb resultats interessants i es van fer diverses presentacions en treballs de recerca en alguna facultat de Medicina.
Aquest tipus de botellots, però, són completament diferents dels últims macrobotellots. Convocats a través de les xarxes socials, joves de tots dos sexes semi emmascarats es van donar cita en diverses localitzacions. Mitjançant drons es van estudiar els desplaçaments de la marea humana. En aquestes aglomeracions passava de tot, hi havia com una pressa i nerviosisme per enganyar la força pública. Material contundent, barres de ferro, maons del terra… hi va haver trencament de vidres, requises de vi i licors, baralles, apunyalaments, cotxes i motos carbonitzats, agressions, agressions sexuals. Intemperància i instints criminals, amb orina i defecacions.
Es van registrar ferits d’arma blanca i es van practicar unes 50 detencions. Van ser lesionats, contusionats o ferits agents dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana. De vegades, amb risc de la mateixa vida. Van ser autèntiques distopies socials amb desig de fer mal i destruir. Alarma social que obliga a fugir als transeünts. S’han perdut milers i milers d’euros en diverses botigues per robatoris i destrosses.
La realitat és que aquests grups reapareixen en marxes polítiques i aficions de futbol. Hi ha el convenciment que hi ha molts joves estrangers que formen part de grups organitzats dirigits amb instints criminals, amb plaent satisfacció de la destrucció, les lesions i els horrors del dany personal i els actes vandàlics. Una espiral de violència amb atacs directes amb material contundent als agents de policia.
Pels llocs on passa o s’atura aquesta marabunta humana s’acumulen runes, vidres trencats, ampolles tirades, cotxes carbonitzats, brutícia… I, mentrestant, quina és l’actitud de polítics. Potser miraven a una altra banda quan va ser miraculós que no hi hagués cap cadàver. És segura Barcelona? Tenim una societat cruel, agressiva i inacceptable. Ens trobem en una selva salvatge. Quina societat volem? Quan es produirà el proper guirigall? Perquè hi ha individus disposats a atemorir a la ciutadania. Qvo vadis, Barcelona.
