L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica diversos temes de l’actualitat mexicana vinculats d’una manera o altra a la seva història, així com els seus correlats al món hispà, als articles “Fascismo venezolano por decreto” i “Nueva apología del crimen en CDMX”, publicats al portal El Siglo de Torreón els passats 3 i 24 de maig, i “Antes de las elecciones: Una lección histórica para los medios”, que es va publicar el 31 de maig al diari digital Código Libre.

A “Fascismo venezolano por decreto”, l’expert encapçala la seva reflexió amb una cita atribuïda a Winston Churchill que resumeix a la perfecció el sentit de la seva reflexió: “Els feixistes del futur es diran a si mateixos antifeixistes”. “Una de les mentides ideològiques recurrents des de la segona meitat del segle XX fins avui sol ser el fals positiu que associa o tipifica el feixisme com a dreta. Repetit fins a la nàusea pels socialistes en un intent groller per desqualificar i criminalitzar els qui dissenteixen de la seva superxeria política criminal, la realitat és que -igual que el nacionalsocialisme- el feixisme sempre ha estat esquerra per definició ontològica i fins i tot pel seu origen històric”, inicia Sada la seva reflexió. Per a l’historiador, l’anomenada llei contra el Feixisme promoguda pel Govern de Nicolás Maduro que està a punt de ser aprovada pel Parlament de Veneçuela és una llei per censurar la llibertat d’expressió i castigar la dissidència política.

D’altra banda, a “Nueva apología del crimen en CDMX”, el col·laborador de la RAED denuncia les polítiques practicades a Ciutat de Mèxic per diverses generacions de governants que, al seu entendre, la van convertir en botí polític i centre de sucosos negocis. “La ciutat i els seus habitants han hagut de patir les ocurrències de les seves autoritats locals que (entre la Prefectura de Govern i els governs delegacionals) han incorregut en actes que ofenen els seus governats com l’escassetat de serveis públics de qualitat, brutícia als carrers, amuntegament, contaminació ambiental, inseguretat i per si no n’hi hagués prou, fins a delinqüència organitzada des de l’any 2001 fins a la data. Com a vàlvula d’escapament molt comú per escatimar la solució a aquests problemes que evidencien abandonament i menyspreu cap als governats, els caps de Govern capitalins solen recórrer a oferir-los pa i circ; ja sigui a través d’esdeveniments multitudinaris com a concerts gratuïts on sol contractar-se alguna icona musical de la cultura pop, o d’obres faraòniques inútils i monuments espantosos que no representen ningú més que l’ocurrència d’algun buròcrata sense imaginació o les parafílies polítiques de qui per desgràcia dirigeix ​​les destinacions de la capital de la República i el seu pressupost”, considera.

Enrique Sada

Finalment, a “Antes de las elecciones: Una lección histórica para los medios”, l’analista critica la manipulació mediàtica que pateix Mèxic fent referència a un exemple esdevingut a la Cuba prerevolucionària. “Uns per interès públic i cínic com quan Rocío Nahle i Irma Eréndira Sandoval van fer servir, des del seu consell editorial, un cert diari que gaudia de prestigi nacional a la seva conveniència fa sis anys; altres per complicitat criminal històrica, com a negoci, amb règims violadors de drets humans a l’empara de la mateixa superxeria política; i alguns més per por a l’embat socialista passen per alt aquesta lliçó i fan campanya al règim i la seva candidata, pensant que amb això evitaran represàlies, oblidant la seva responsabilitat com a informadors de la veritat i el fet que els tirans no solen tenir lleialtats, ni respecte ni memòria a l’hora de fer-se del poder”, reflexiona.