Josep Ignasi Saranyana
Professor emèrit de la Universitat de Navarra, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia d’Història, membre “in carica” ​​del Pontifici Comitè de Ciències Històriques del Vaticà i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914

Josep Ignasi Saranyana

Dr. Josep Ignasi Saranyana

Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” ​​del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica seu estudi “Raimon Panikkar: a propósito de una biografía”, publicat al 2017 amb el número 11 de la revista “Studia et Documenta”, editada per l’Institut Històric Sant Josepmaria Escrivá. En aquest treball ofereix el seu contrapunt personal a la biografia d’aquest pensador i religiós català que va desenvolupar una filosofia interreligiosa i intercultural realitzada per l’historiador polonès afincat a Itàlia Maciej Bielawski. La reconciliació de Panikkar en els seus últims dies amb l’Església i el seu retorn al sacerdoci després d’haver contret matrimoni és encara objecte de controvèrsia.

“És innegable que Maciej Bielawski ha desenvolupat un gran esforç, entrevistant moltes persones que van tractar a Panikkar directament, revisant patrimonis privats (sobretot l’arxiu personal del professor Enrico Castelli, íntim amic de Panikkar) i llegint bona part de les publicacions del biografiat. La seva tasca de documentació ha estat intensa, tot i que no acabada, perquè no ha pogut accedir a l’arxiu personal de Panikkar a Tavertet (conservat per la Fundació Vivarium) ni als documents que custodia la família, i no ha revisat tampoc la documentació vaticana, ja que l’Arxiu Vaticà no permet encara la consulta dels fons corresponents a aquests anys”, puntualitza Saranyana reconeixent la tasca de l’historiador.

Raimon Panikkar

Raimon Panikkar

Per a l’acadèmic de la RAED, a la biografia plantejada, que defineix com la millor realitzada fins ara sobre aquest religiós, li falta aprofundir en determinats aspectes que al seu entendre van influir en el distanciament i abandonament de l’Opus Dei de Panikkar, malgrat que del seu fundador, monsenyor Escrivá de Balaguer, prengués un sentit clàssic i tradicional del catolicisme que gràcies a Enrico Castelli i als seus contactes intel·lectuals va ser capaç de formalitzar en una estructura filosòfica i a través d’Henri Le Saux va encaminar cap a la trobada entre cristianisme i hinduisme.

Saranyana analitza de forma succinta cinc moments que considera clau en la vida i l’esdevenir religiós de Panikkar: la seva ordenació sacerdotal el 1946, el seu trasllat a Salamanca i després a Roma, els viatges a l’Índia, els esdeveniments que li van passar al juny de1966 i la fallida audiència amb el Papa Pau VI aquest mateix 1966. “Confio que les meves observacions, algunes d’elles a partir de noves fonts documentals, duguin a l’autor, si ho desitja, a matisar i corregir successives edicions de la biografia i, si s’escau, noves traduccions. Penso, a més, que ofereixen dades i contextualitzacions que poden facilitar la comprensió del llarg itinerari del biografiat, ple de matisos i de vegades complex i fins i tot tortuós”.