L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica diverses reflexions sobre l’actualitat internacional i mexicana als articles “El servicio secreto y Trump en la mira”, “El septentrión novohispano”, “Dieciséis días de desprestigio”, “Vinícola lagunera de orgullo nacional” i “Relaciones diplomáticas en peligro”, publicats al portal Código Libre i al diario digital El Siglo de Torreón entre els passats 26 de juliol i 30 d’agost.
A “El servicio secreto y Trump en la mira”, l’historiador se centra en la història de la intel·ligència nord-americana després del frustrat atemptat contra l’expresident i candidat republicà. “Tot i que oficialment creada pel general Ulysses Grant com a president -veterà de la invasió contra Mèxic el 1847 i de la Guerra Civil- a partir de la dècada de 1870, els seus orígens poden ubicar-se al segle XVIII, durant la Revolució Americana d’Independència respecte al Regne Unit el 1776, com refereix Christopher Andrew a ‘For the President’s eyes only: Secret Intelligence and the American Presidency from Washington to Bush’“, explica.
Per la seva banda, a “El septentrión novohispano”, Sada recupera la magna obra de l’historiador francès Robert Ricard “La conquista espiritual de México: ensayo sobre el apostolado y los métodos misioneros de las órdenes mendicantes en la Nueva España de 1523-1524 a 1572”, en què parla del paper dels primers religiosos espanyols que van arribar a Nova Espanya. “La conquesta del septentrió novohispà no pot associar-se de manera exclusiva a l’impuls de les prospeccions mineres, ni a qüestions d’assentaments de defensa encara dins del context immediat de les guerres txichimeques, ja que també es va deure més a la recerca de noves rutes per a l’expansió evangelitzadora”, explica.
A “Dieciséis días de desprestigio”, l’expert es focalitza en la celebració dels Jocs Olímpics de París, amb l’escàndol de la cerimònia d’inauguració per les mofes al cristianisme i la contaminació de les aigües del Sena, on es van celebrar diverses proves. “Desafortunadament, encara després d’una clausura mediocre en què al final es va intentar sortejar tants daltabaixos i estultícia ideològica perpetrada pel comitè organitzador i les autoritats franceses, amb Tom Cruise saltant èpicament en paracaigudes al més pur estil de la saga d’espionatge ‘Misión Imposible’, rebent la batuta per a les pròximes Olimpíades que s’han de celebrar en quatre anys a Los Angeles, Califòrnia, cal assenyalar que ni tan sols aquest acte de vodevil va aconseguir treure el mal sabor de boca en allò que la major part de l’audiència i els participants no han escatimat a desqualificar de viva veu com els pitjors Jocs Olímpics de la història fins avui”, afirma.
L’historiador aborda el passat i futur dels vins mexicans a “Vinícola lagunera de orgullo nacional”, on assegura que competeixen amb els europeus, sud-americans i nord-americans sense diferències en qualitat, fixant-se específicament en la producció de la Laguna. “Des de la fundació i repobla de la vall de Parras al segle XVI, la història de la comarca de la Laguna ha vingut a escriure una de les seves pàgines més glorioses per a la història del nord de Mèxic pel cultiu dels seus ceps, com bé va explicar al seu moment Sergio Antonio Corona Páez a la seva clàssica obra ‘La vitivinicultura en el pueblo de Santa María de las Parras: producción de vinos, vinagres y aguardientes bajo el paradigma andaluz (siglos XVII y XVIII)’“, introdueix el tema.
Finalment, a “Relaciones diplomáticas en peligro”, Sada recupera l’actualitat mexicana i aborda els dubtes que genera la democràcia del seu país denunciant ingerències als diversos poders de l’Estat del president sortint, Andrés Manuel López Obrador. “Un país que no té transparència, d’Estat de dret i d’institucions autònomes no ofereix cap mena de garantia ni per als individus d’altres països que busquin invertir-hi, ni per a les grans empreses internacionals temoroses de patir expropiacions, extorsions i violència més directa (com passa a les repúbliques bananeres) ni per als mateixos ciutadans que en teoria podrien integrar la planta laboral i comercial que els primers i segons requereixen per poder establir-se amb vista a detonar negocis, creant fonts d’ocupació (cosa que el Govern no genera), considera.