Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta davant la comunitat acadèmica algunes de les darreres reflexions que ha fet mitjançant l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa, en els articles “La poderosa voluntad del doctor Ballabriga”, “El secreto para confiar en ti”, “La psicología en el desarrollo de los adolescentes”, “El maltrato infantil de la carencia afectiva”, “Síntomas y trastornos de la carencia afectiva”, “La necesaria estimulación infantil” i “La ciencia desacreditada”, publicats entre els passats mesos de juliol i setembre a la secció “Lectores expertos”.
A “La poderosa voluntad del doctor Ballabriga” el president del Club de Pediatria Social recupera la figura d’un dels pediatres de referència a Espanya, tant a l’àmbit facultatiu com al docent i investigador. “El doctor Ballabriga es va projectar al món pediàtric com a director del Departament de Pediatria de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i com a catedràtic de pediatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Gran investigador amb reconegut prestigi internacional. Medalla d’or de l’Associació Internacional de Pediatria i doctor Honoris Causa per les universitats de Valladolid i Lisboa. Sempre em va semblar un col·lega vibrant, recte, brillant, amb paraules justes i amb autoritat, que com deia Xavier Zubiri, ‘no és intervenir manant sinó moure a realitzar el que s’ha de fer només dir-ho’. Es considerava tremendament independent i li resultava difícil adaptar-se a alguns fets que en el seu entorn es consideraven normals”, explica.
D’altra banda, a “El secreto para confiar en ti”, l’acadèmic connecta el pensament del filòsof nord-americà Ralph Waldo Emerson, considerat pare del transcendentalisme, amb les reflexions que el també acadèmic de la RAED Fernando Martínez-Pintor va deixar recentment en una entrevista a “La Vanguardia”. “Em sembla oportú ressaltar alguns pensaments d’un dels pares de la literatura nord-americana, que connecta amb les paraules del doctor Martínez-Pintor, a qui els dedico. Medicina, poesia i filosofia no tenen portes divisòries. Som cos i ànima, va dir el clàssic. És més fàcil medicalitzar que comprendre, va afirmar el mestre Léon Kreisler“, assenyala.
A “La psicología en el desarrollo de los adolescentes”, Callabed lamenta la manca cultura sanitària de l’adolescència, una franja d’edat decisiva a la vida que veu com un pilar clau per progressar com a persona. “Pediatre, família i escola han de ser tres rodes que girin sincrònicament. El pediatre és, en principi, la persona que, per la seva formació i professió, atén els adolescents en dificultat sense separar la cura del cos, és a dir, allò físic de allò mental i psicològic i social, si bé en ocasions serà necessària la col·laboració d’altres professionals com psicòlegs, psicopedagogs, psiquiatres. El pediatre pot ser el coordinador i organitzador de la salut de l’adolescent”, considera.
“El maltrato infantil de la carencia afectiva” aborda la incidència, cada vegada més gran, de determinats problemes psicològics i en contextos socials i familiars. “És una realitat contrastada que les consultes pediàtriques revelen una alta incidència de problemes d’índole psicològica i en contextos socials i familiars molt diversos. Per aquest motiu, juntament amb l’exploració clínica clàssica, pot ser convenient abordar els aspectes psicològics i valorar l’entorn social on l’infant es desenvolupa. L‘Organització Mundial de la Salut ja va donar la veu d’alarma afirmant el 1970 que, malgrat l’elevada incidència de trastorns psicològics i socials en nens i adolescents, es prestava una atenció molt escassa a aquest tipus de problemes”, reflexiona l’expert.
Aquest mateix problema tan determinant com silenciat ocupa a Callabed a “Síntomas y trastornos de la carencia afectiva”, on fa referència als nens i nenes que pateixen la privació d’atenció necessària a l’edat primerenca. “La carència afectiva és la situació en què es troba un nen que ha patit o pateix la privació de la relació amb la seva mare o un substitut matern i que pateix el dèficit d’atenció afectiva necessària a l’edat primerenca. Pot manifestar-se per negligència i abandonament o bé per ruptures com ara divorci, hospitalitzacions repetides mal ateses, entre d’altres, l’absència greu d’estimulació afectiva per part dels adults que juguen un paper important a nivell de relació afectiva, provoca símptomes clínics que s’expressen en trastorns somàtics, afectius i conductuals”, explica l’acadèmic.
Per la seva banda, “La necesaria estimulacióm infantil” està dedicat a la importància d’interactuar amb els menors des de la seva edat més primerenca per afavorir el manteniment, el desenvolupament i la maduració dels sistemes neuronals. “L’estimulació és essencial per al manteniment, el desenvolupament i la maduració dels sistemes neuronals. Està demostrat que la privació precoç d’alguna modalitat d’aferències pot afectar en gran manera els models de comportament ulteriors de la vida, en estar dislocada l’organització neuroconductual. Tothom està d’acord a admetre que la manca d’estimulacions pot alterar el desenvolupament del nen”, explica l’expert.
Finalment, a “La ciencia desacreditada”, Callabed aborda la figura del filòsof i sociòleg francès Jean-François Lyotard, formulador del postmodernisme a la seva obra “La condició postmoderna”. “El seu discurs interdisciplinari inclou temes que abasten l’epistemologia, la comunicació, el cos humà, l’art modern i postmodern, la literatura i la crítica teòrica, la música, el cinema i la relació entre estètica i política. Va ser formulador del postmodernisme analitzant l’impacte de la postmodernitat en la condició humana. La postmodernitat considera que s’ha superat l’ideal que caracteritzava la modernitat i la Il·lustració”, considera.
Llegiu “La poderosa voluntad del doctor Ballabriga”
Llegiu “El secreto para confiar en ti”
Llegiu “La psicología en el desarrollo de los adolescentes”
Llegiu “El maltrato infantil de la carencia afectiva”
Llegiu “Síntomas y trastornos de la carencia afectiva”
Llegiu “La necesaria estimulación infantil”
Llegiu “La ciencia desacreditada”