Dr. Amable Esparza
Amable Esparza, cap del Departament Comercial i de Qualitat de l’Autoritat Portuària de Sevilla, representant de l’Institut de l’Enginyeria Espanyola al Comitè de Desenvolupament de Capacitats d’Enginyeria de la Federació Mundial d’Organitzacions d’Enginyeria de la Unesco i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va impartir el passat 22 d’octubre a la Comandàcia Naval de Sevilla al costat de l’historiador i capità de navili Enrique Tapias la conferència “De la flota de Indias al transportr marítimo actual”. La sessió va ser introduïda pel també capità de navili i comandant naval de Sevilla, Daniel Gonzalez-Aller Lacalle, i s’emmarca dins les activitats del Cercle Cultural de la Marina a Sevilla.
Els dos experts van abordar l’evolució d’infraestructures portuàries i el llegat històric d’Espanya a l’exploració marítima i el comerç global. Esparza va centrar la seva intervenció en la importància històrica de Sevilla com a port clau en la connexió amb l’Amèrica, analitzant-ne la rellevància des del segle XIX fins a l’actualitat. Va explicar l’evolució de la construcció naval, des dels vaixells de fusta fins a les estructures d’acer actuals, i va abordar els grans projectes de millora del canal del riu Guadalquivir. Va esmentar fites com el treball de l’enginyer Manuel Pastor y Landero el 1865 per consolidar el calat en 5,3 metres del riu i la millora a 7 metres realitzada pel també enginyer Luis Molini el 1926. Toti així, va lamentar que des de llavors no hi ha hagut avenços significatius. També va parlar del frustrat projecte del Canal Sevilla-Bonança, que buscava establir un calat de 10 metres però va quedar truncat després de l’assassinat del president del Govern Luis Carrero Blanco el 1973.
L’acadèmic va comparar els sistemes de rescloses de Panamà i Sevilla, dissenyats en èpoques similars, i va explicar que, mentre les obres d’ampliació del Canal de Panamà van culminar el 2016, la nova resclosa de Sevilla es va construir el 2011. Amb un calat actual de 6 , 4 metres a baixamar, el port de Sevilla reflecteix per a l’expert significatius avenços, però encara enfronta importants reptes que no presenten concrecions ni d’actuacions ni de terminis.
Tapias, per la seva banda, va presentar un recorregut que va abastar des del descobriment d’Amèrica fins al segle XIX, detallant les tècniques de navegació, les principals rutes marítimes, les formacions de les flotes i la vida a bord, subratllant el paper d’Espanya a la que es defineix com a primera globalització. I així va ressaltar com, malgrat una població relativament reduïda als segles XVI i XVII, Espanya va liderar grans gestes i canvis globals. L’acte va concloure amb un extens torn de preguntes que va evidenciar l’interès dels assistents per les intervencions.
