La resposta cultural a un nou ordre social i polític on l’individu passa a un primeríssim pla. Així analitza Salvador de Brocà l’estètica del Barroc al seu “Reflexió entorn el Barroc”, el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Doctors (RAD), que va llegir ahir durant una solemne sessió que es va celebrar a Barcelona.
Per a De Brocà, les manifestacions artístiques que es produeixen a Europa entre els segles XVI i XVII estan estretament vinculades al nou paradigma econòmic que s’obre en aquesta època, a la crisi política que va generar la implantació del protestantisme ia la conseqüent evolució del pensament. “Si el Renaixement s’entén com un procés d’idealització, una voluntat de glòria, d’harmonia excelsa, un reflex de la divinitat, el Barroc representa en bona mesura el desengany de tot això. Enfront dels arquetips, la cultura barroca potenciarà l’individu, l’existència enfront de la perfecció”, argumenta el nou acadèmic.
“D’altra banda -prossegueix- aquests anys són especialment convulsos per un canvi de rellevància, el triomf de l’esperit crític sobre el principi d’autoritat. És una època de recuperació econòmica amb reaparició de l’or al mercat, amb la prosperitat del comerç i la manufactura, i de la constitució de la ciència moderna de la mà de Newton”.
Doctor de Filosofia i Lletres, De Brocà és membre de la Societat Catalana de Filosofia i de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. Ha estat professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i l’Institut Superior de Ciències Religioses de l’Arquebisbat tarragoní i és autor d’una desena de llibres de referència sobre filosofia i història del pensament.
