Félix de la Fuente, reconegut jurista i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre les conseqüències que tindrà per a milions de ciutadans, britànics i no britànics, la imminent sortida del Regne Unit de la Unió Europea a l’article “El Brexit, la triple traición”. És autor del “Glosario Jurídico de la Unión Europea” i el “Dictionnaire juridique de l’Union Européenne”, dues obres de referència del Dret comunitari. De la Fuente considera que una decisió política no pot treure sense més la ciutadania europea en contra de la seva voluntat a les persones que han votat a favor de la permanència en la Unió Europea. “Tot i que això no estigui clar en la lletra del Tractat de la Unió Europea, sí respon al seu esperit i a la seva lògica”, argumenta l’autor.
“Tothom admet que no es pot mantenir eternament unides a dues persones o dos Estats en contra de la seva voluntat, tampoc dins de la Unió Europea. Però aquí no estem davant d’un matrimoni ni davant d’un divorci. El Brèxit és una cosa molt més seriosa que un divorci -argumenta De la Fuente-. No es tracta només de dues persones o dos Estats. Aquí tenim a moltes terceres persones que es veuen afectades negativament per les decisions preses per altres. Tampoc es tracta d’un acord internacional entre dos o diversos Estats, que es pot abandonar en qualsevol moment”.
El jurista argumenta que durant més de mig segle, des de la redacció dels Tractats de la Comunitat Europea, i posteriorment en el primer Tractat de la Unió Europea, no es va plantejar la possibilitat d’un Estat membre d’abandonar la Unió. “No entra en la lògica del procés d’integració europea la possibilitat d’abandonar aquest projecte comú. Quan un Estat membre s’adhereix a la Unió Europea, ho fa resolt a salvar una nova etapa al procés d’integració europea emprès amb la constitució de les Comunitats Europees i ho fa convençut de la necessitat d’establir unes bases fermes per a la construcció de la futura Europa. Això és el que ens diu el preàmbul del Tractat de la Unió Europea. L’adhesió a la Unió no és un matrimoni o un compromís entre l’Estat que s’hi adhereix i els altres estats membre”, considera l’autor.
Per a De la Fuente, abandonar la Unió Europea “és esfondrar una part de l’edifici europeu que s’havia aixecat, és dir als seus propis ciutadans i als ciutadans dels altres països membre que ja no m’interessa el projecte, que no vull seguir amb vosaltres en la recerca d’una pau i un benestar duradors per a Europa, és dir públicament que de mi no us podeu fiar, ja que no em prenc els compromisos de debò. El Brèxit és, per tant, una traïció dels governants britànics a la seva pròpia consciència i a la seva pròpia responsabilitat, és una traïció als ciutadans britànics que volen seguir units a la Unió i és una traïció als altres ciutadans”.