José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Premi Nobel de la Pau com a representant del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic i acadèmic de número la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), firma al costat d’un grup d’investigadors l’estudi “Development of a high-resolution maritime emissions inventory for the Gulf of Mexico (GoM-HEI) based on AIS data”, publicat a l’últim lliurament de la revista científica “Ocean Engineering”, que apareixerà a finals d’agost. Es tracta del primer inventari d’emissions marítimes d’alta resolució per al Golf de Mèxic, que neix amb l’objectiu de contribuir a prendre decisions de política ambiental, protegir la salut pública i preservar els ecosistemes costaners del Golf de Mèxic amb dades científics precisos.
El treball es basa en dades de seguiment de vaixells del Sistema d’Identificació Automàtica internacional (AIS) amb resolució d’un minut corresponents a tot l’any 2022, i assigna les emissions a una malla d’aproximadament un quilòmetre quadrat amb agregació diària. L’inventari quantifica les emissions dels principals contaminants atmosfèrics generats pel trànsit marítim: òxids de nitrogen (NOx), diòxid de sofre (SO₂), monòxid de carboni (CO), carboni negre (BC), material particulat (PM₁₀ i PM₂,₅) i compostos orgànics volàtils no metànics (NMVOC). En reconstruir l’activitat real dels vaixells a partir d’observacions AIS d’alta freqüència, el GoM-HEI reflecteix amb detall la variabilitat espacial i temporal de les emissions al llarg dels principals corredors de navegació, zones portuàries i àrees costaneres de la regió.
Els resultats mostren mitjanes diàries de 194 tones de NOx, 134 de SO₂, 110 de CO, 90 de PM₁₀, 83 de PM₂,₅, 3 de carboni negre i 40 de NMVOC. Les emissions presenten un patró estacional clar: disminueixen a l’inici de l’any, augmenten de forma marcada a la primavera i es mantenen elevades fins al juny, baixen durant l’estiu i la tardor primerenca, i es tornen a apujar a finals de novembre i principis de desembre. Espacialment, les majors concentracions es concentren als corredors que connecten Houston-Galveston amb els ports del nord del Golf, les rutes cap a Veracruz i Coatzacoalcos, el canal cap a Progreso i la península de Yucatan, així com als mateixos ports de Houston, Louisiana, Tampico-Altamira, Veracruz, Coatzacoalcos i Progreso. En comparar el GoM-HEI amb altres inventaris globals s’observen diferències importants tant en magnitud com en patrons espacials. L’inventari regional registra totals anuals més elevats per a gairebé tots els contaminants i captura amb més fidelitat les rutes reals de navegació i els punts calents portuaris, que solen quedar suavitzats o subestimats als productes d’escala mundial. Les diferències són estadísticament significatives i es deuen principalment a la resolució de les dades d’activitat i a les diferents metodologies d’estimació.
Dr. José María Baldasano
Els autors de l’estudi subratllen que aquest tipus d’inventaris regionals, construïts a partir de dades AIS d’alta freqüència i assignats a una malla d’aproximadament un quilòmetre, resulten imprescindibles per a la modelització de la qualitat de l’aire, la gestió ambiental i el disseny d’estratègies de control d’emissions en una zona d’intensa activitat marítima. El Golf de Mèxic ja concentra una part substancial del trànsit dels principals ports dels Estats Units i mexicans, i s’espera que projectes com el corredor ferroviari interoceànic de l’istme de Tehuantepec augmentin encara més el volum de vaixells al llarg dels anys vinents. Tot i que l’inventari presenta incerteses inherents a l’estimació de la potència dels motors a partir de la velocitat sobre el fons (en lloc de la velocitat a través de l’aigua) i a l’ús de factors d’emissió estandarditzats, els investigadors consideren que ofereix una representació sòlida i pràctica dels patrons regionals. Les dades estan disponibles públicament al repositori Zenodo.
D’altra banda, el portal informatiu TNT24, focalitzat en el món hispà, va publicar el passat 22 de juliol un reportatge sobre la crisi climàtica en el qual el mateix Baldasano explica com l’escalfament de l’Àrtic està alterant la circulació atmosfèrica i afavorint l’arribada d’aire extremadament càlid des del Sàhara cap a Europa, on ja s’estan assolint temperatures extremes de fins a 44º. S’hi suma, segons l’acadèmic, l’escalfament de la Mediterrània, les temperatures de la qual es troben entre dos i tres graus per sobre de l’habitual. L’expert adverteix que el mar està acumulant gran part de l’excés de calor provocat per l’augment dels gasos d’efecte hivernacle, la qual cosa contribueix a intensificar les onades de calor. La situació podria intensificar-se al llarg de les setmanes vinents i estendre’s cap a setembre i octubre, a causa de l’acumulació de calor i al desenvolupament de condicions d’El Niño.
Baldasano va ser l’autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i va elaborar també l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, que va signar juntament amb José Luis Rubio i que va presentar davant del ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat Valenciana. L’acadèmic va presentar així mateix l’estudi “Les zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats” a la trobada virtual “Barcelona, zona de baixes emissions”, celebrada pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
