Dr. José María Baldasano
José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), protagonitza una entrevista publicada a l’edició digital del diari “La Vanguardia” el passat 1 de maig en què reflexiona sobre la responsabilitat de l’ésser humà en l’actual crisi climàtica i la necessitat peremptòria que prengui mesures per combatre-la, tot i que en mostra també l’escepticisme. Publicada a l’espai “Red de lectores”, l’entrevista forma part de la selecció de continguts generats en aquesta comunitat d’intercanvi de continguts de valor generats fora de la redacció que promou la publicació.
L’acadèmic assenyala les que considera tres grans problemàtiques per a la Terra al present i un futur immediat: l’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació. En tots els casos per factors antropocèntrics, com ha demostrat sobradament la ciència. “L’ésser humà és el primer i principal problema, l’espècie segueix creixent i ja som 8.000 milions d’humans. Potser el mandat bíblic de créixer i multipliqueu-vos ja ho hem complert. Però dit això, en aquest moment els tres grans problemes ambientals que tenim són: el primer és l’actual canvi climàtic, principalment degut al consum dels combustibles fòssils, el segon és la pèrdua de biodiversitat, a causa de l’ús i ocupació del territori i de l’extracció de materials, i el tercer, complementari dels anteriors, és la contaminació tant als entorns urbans com a l’explotació de recursos”, explica Baldasano.
Per a l’expert, els processos que condicionen el funcionament del sistema climàtic del planeta, tant pel que fa a l’atmosfera, la superfície terrestre i els oceans, funcionen de manera coordinada en estar interrelacionats. “Hi ha una dada molt aclaridora, del total del CO₂ emès un 48% s’ha quedat a l’atmosfera, la resta és als oceans i al terra terrestre. Però, parlant en termes de la calor retinguda des que comencem a fer servir els combustibles fòssils amb la màquina de vapor el 1750, només l’1% de l’energia retinguda és a l’atmosfera, és el que anomenem escalfament global, el 90% és als oceans i no només a les capes superficials, sinó també en profunditat, això és un indicador de la magnitud de la importància d’aquest procés, un 4%, s’ha fet servir per fondre els gels i el 5% restant s’ha fet servir per evaporar la humitat del sòl terrestre”, detalla.
Davant d’aquesta situació, només queda una sortida per a Baldasano: la descarbonització de l’economia en l’àmbit mundial. “Estem consumint combustibles fòssils en quantitats ingents i l’exigència actual és dramàtica, ja que hem de deixar d’emetre CO2 ja, i això implica deixar de fer-los servir. Si aquesta conversa l’haguéssim tingut fa 30 anys o fins i tot 20, la solució al problema, sent molt complexa i complicada, hauria estat més assumible. Però avui dia la solució és molt més difícil i complexa”, explica.
“Si l’espècie humana és realment intel·ligent, hauríem de saber fer aquest canvi de forma lúcida, saber que el model basat en els combustibles fòssils que ens ha permès arribar a un nivell de qualitat vida i tecnològic molt elevat i que hem estat capaços d’estendre’l a un percentatge significatiu de la població, encara que hi ha encara un gran marge obligat de millora per a un equilibri i equitat més gran entre la població humana i en la seva relació amb el planeta. A llarg termini, l’única solució és que s’aconsegueixi finalment la fusió nuclear. És un canvi climàtic accelerat en el temps sense precedents en termes geològics i per tant hauríem de ser intel·ligents per saber fer el canvi de model com més ràpidament millor”, conclou.
Baldasano va ser l’autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i va elaborar recentment l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, que va signar juntament amb José Luis Rubio Delgado, president de la Comissió de Medi Ambient d’aquests premis i que va presentar l’11 de novembre passat davant el ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat Valenciana.
L’acadèmic va presentar així mateix l’estudi “Las zonas de bajas emisiones para mejorar la calidad del aire de las ciudades” a la trobada virtual “Barcelona, zona de bajas emisiones”, celebrada pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
Llegiu l’entrevista
