Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda un desconegut trastorn psicolègic a l’article “¿Cómo surge un episodio de histeria colectiva? El ejemplo del gaseador de Mattoon”, publicat al portal de divulgació científica The Conversation el 30 de juliol passat i reproduït en diversos mitjans digitals espanyols i hispanoamericans. López Muñoz signa aquest article juntament amb Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Psicologia de la Personalitat i Història de la Psicologia de la mateixa Universitat Camilo José Cela, amb qui recentment ha publicat el llibre “La sangre de la Gorgona. Una historia del vampirismo desde la Psicología y la Medicina”.
Els experts analitzen un exemple històric del que s’ha donat a conèixer com a histèria col·lectiva o malaltia psicògena massiva. El 1944, durant la Segona Guerra Mundial, van succeir-se una sèrie d’incidents a Mattoon, Illinois, on les persones van experimentar símptomes com marejos, nàusees i paràlisi, atribuïts a un suposat gas. Els mitjans locals van amplificar el succés, cosa que va provocar una paranoia generalitzada a la comunitat. Tot i la falta de proves, les autoritats van sol·licitar la intervenció de l’FBI, cosa que va intensificar encara més el pànic. Es van difondre teories de conspiració sobre infiltrats estrangers i experiments químics. Finalment, es va determinar que els atacs van ser el resultat d’una histèria col·lectiva alimentada per l’estrès i l’ansietat de la guerra. A mesura que va disminuir la cobertura dels mitjans, la comunitat va tornar a la normalitat.
“Podem assumir que la histèria col·lectiva, anomenada també actualment malaltia psicògena massiva (EPM), és un fenomen d’ansietat grupal, caracteritzat per l’aparició d’una sèrie d’alteracions psicològiques i físiques que es propaguen ràpidament en un grup determinat. En conseqüència, el subjecte es despersonalitza i es genera una ‘ànima col·lectiva emergent’, com indicava el pare de la psicologia de masses, Gustave Le Bon, sense que s’evidenciï cap tipus de trastorn a nivell individual, alguns d’aquests episodis s’han utilitzat per intentar justificar esdeveniments psicosocials extrems al llarg de la història. Entre ells, etnocidis i genocidis”, expliquen López Muñoz i Pérez Fernández
Aquest cas de Mattoon exemplifica com la histèria col·lectiva es propaga i s’alimenta de rumors i pors col·lectives. És important destacar que, en aquest cas, la manca d’evidència no va impedir que la paranoia s’estengués i que les autoritats prenguessin mesures dràstiques. Això fa ressaltar la influència que els mitjans de comunicació i el context sociopolític poden tenir en la propagació d’aquesta paranoia social. Per als experts, la mecànica a la histèria col·lectiva és sempre la mateixa. Canvia amb l’esdevenir del temps, la forma i la manifestació dels monstres, els enemics o els mals, però no així l’origen atàvic de les pors que les mobilitzen.
“Nombrosos exemples d’aquest fenomen han tingut lloc al llarg de la història, com el cas de la caça de bruixes inquisitorial, i en tots ells és possible trobar una ingent quantitat de similituds. Concretament estranys i inconsistents símptomes, estigmes i diagnòstics mèdics contrastats, contextos sociopolítics on catalitza la idea d’una amenaça per a la comunitat, figures humanes misterioses o espectrals, esdeveniments inexplicables i desgràcies inesperades que afecten pacífics vilatans, però també pors indefinibles no del tot aclarides, recerca obsessiva de bocs expiatoris i autoritats que, per diferents motius i interessos, alimenten el debat públic”, conclouen.
