Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar entre els passats 16 i 18 de març a les VIII Jornades de Catòlics i Vida Pública de Cantàbria, que va organitzar l’Associació Catòlica de Propagandistes. Les sessions es van celebrar al saló d’actes de l’Arxiu Catedralici i Diocesà de Santander amb el títol “Cantabria y el invierno demográfico: impactos, retos, propuestas”. També van participar en els debats els experts Elio Gallego, membre de la comissió executiva del Congrés Catòlics i Vida Pública; Manuel Sánchez, bisbe de Santander; Rafael Puyol, president de la Universitat a Internet-UNIR, catedràtic de Geografia Humana i exrector de la Universitat Complutense de Madrid; Alejandro Macarrón, coordinador de l’Observatori Demogràfic de la Universitat San Pablo-CEU; Rubén Calderón, rector de la Universitat Europea de l’Atlàntic; Manuela Contreras, llevadora; Rocío Gómez, experta en sexualitat i naprotecnologia, i José Luis Bosque, representant de la Delegació Diocesana de Família i Vida.
Els ponents van abordar des d’un punt de vista científic les causes del declivi demogràfic que pateix Cantàbria i altres comunitats espanyoles i van instar les autoritats a impulsar mesures executives davant d’aquest declivi poblacional, que de no reconduir-se produirà el que van definir com un “suïcidi demogràfic”. En aquest sentit, van elaborar un manifest que insta els governants a adoptar una autèntica política d’ajuda a la família que afavoreixi l’increment de la taxa de natalitat i complementar-la amb una política migratòria efectiva, capaç d’ordenar l’assentament de persones vingudes d’altres llocs, amb el propòsit d’assegurar la seva integració entre les formes de convivència que s’entreteixeixen a la nostra societat.
“Davant la joventut dels països africans i de l’Amèrica espanyola, la vella Europa travessa per un hivern demogràfic, caracteritzat per la dràstica reducció de la taxa de natalitat i de l’índex de fecunditat, així com per un accelerat envelliment de la seva ciutadania. Aquesta situació afecta greument Espanya i, dins d’ella, especialment la nostra comunitat autònoma de Cantàbria. La seva actual taxa de natalitat resulta pírrica i, des de fa dècades, l’índex de fecunditat se situa molt per sota del valor mínim de reposició. Els naixements són ja força menys que els decessos, la qual cosa implica un creixement vegetatiu negatiu, de manera que els joves escassegen, mentre que la gent gran ja representen la majoria de la població. Si aquesta tendència persisteix, els motors de progrés socioeconòmic del nostre estat de benestar corren el risc de naufragar. Llevat que, en un curt termini s’apliquin mesures correctores a aquest declivi poblacional, que si no es recondueix produirà un suïcidi demogràfic”, van concloure els participants.
González de Posada va traçar durant la seva intervenció un recorregut social i religiós sobre alguns temes lligats a la demografia, com ara la defensa de la vida. “Cal defensar la vida sencera, i la vida significa acollir tothom qui ho necessita”, va insistir. L’acadèmic d’honor de la RAED va ser rector de la Universitat de Cantàbria entre el 1984 i el 1986, on va arribar després d’aconseguir el 1977 la Càtedra de Fonaments Físics de les Tècniques de l’Escola d’Enginyers de Camins de la Universitat de Santander. En aquest període, va impulsar dues institucions fonamentals de la ciutat i la Comunitat de Cantàbria: la Fundació Marcelino Botín i la Fundació Santillana, a més d’una altra iniciativa que resultaria fonamental per a la fundació de la nova universitat: la Vila Universitària d’estiu de Laredo.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. Presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
