Joaquín Callabed, acadèmic de número electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar a la jornada “Nens i joves a l’era digital. Cingles i Oportunitats educatives”, que la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques i la Casa de Misericòrdia de Barcelona van celebrar el passat 14 de març a Barcelona, la ponència “La carencia afectiva y el refugio digital”.
Callabed va abordar el problema que suposa actualment la dependència de molts nens dels dispositius digitals recordant la feina que Georges Picherot, de la Universitat de Nantes, ha dedicat a la matèria i en la qual conclou que l’excessiu consum de pantalles pot convertir-los en addictes prematurs creant dependència i aparició de diverses patologies en l’esfera de la son i de la conducta.
El ponent va definir la carència afectiva com “la situació d’un nen que ha patit o pateix la privació de la seva mare o substitut matern i que pateix el dèficit d’atenció afectiva necessària per a la seva edat”. Callabed va definir els diferents tipus de carència afectiva distingint els casos extrems com l’absència total de la mare o les més freqüents i actuals, com són les separacions familiars. A partir d’aquí va ressenyar les seves seqüeles amb afectació de la gana, del son, major sensibilitat a les infeccions i retard del creixement físic i psicomotor. I va ressenyar estudis recents amb neuroimatge que demostren l’afectació del centre de les emocions i del sistema límbic, amb casos de lesions cerebrals.
Després de constatar que les noves tecnologies poden fer de “segona mare” ampliant l’espai que ja tenien televisió i vídeo, Callabed va advocar per l’educació i fins i tot la prohibició de l’accés als dispositius digitals en nens en casos extrems.