Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona; acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Nuria Montserrat
Investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Joan Francesc Pont
Catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i membre de la seva Junta de Govern
Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED)
Ramon-Ricardo Vidal i Plana
Doctor en Ciències Biològiques i en Farmacologia Aplicada, especialista en Biologia Molecular (Organització Europea de Biologia Molecular-Universitat de Tromsö) i acadèmic corresponent per a França de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Maria Àngels Calvo, catedràtica del Departament d’Anatomia i Sanitat Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED); Nuria Montserrat, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número de la RAED; Joan Francesc Pont, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de RAED; Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la RAED, i Ramon-Ricardo Vidal i Plana, acadèmic corresponent de la RAED, van protagonitzar el passat 28 d’octubre al debat “Quimeras hombre-mono: mito, realidad y bioética”, que es va celebrar a la seu de la Reial Acadèmia amb el suport del Consulat General de França a Barcelona.
Maria Àngels Calvo va obrir la sessió explicant que la motivació d’aquest debat es va originar després de la publicació a la prestigiosa revista “Cell” el 15 d’abril passat d’un treball de l’equip del reconegut científic espanyol Juan Carlos Izpisúa en què es descriu la creació d’embrions de quimeres home-mico que no s’han implantat en cap organisme, sinó amb l’objectiu de proporcionar més coneixement sobre les primeres fases del desenvolupament i treballar en el projecte per tal que es puguin crear en animals òrgans humans. Per la seva banda, Ramón-Ricardo Vidal i Plana va assenyalar que l’objectiu del debat era obrir un tema tan sensible al públic en general abans de presentar els participants i exposar el treball “Viaje a la isla del Doctor Moreau en el siglo XXI”, amb què va introduir el tema de la sessió repassant de forma succinta les representacions i concepcions de les quimeres al llarg de la història.
El primer a intervenir va ser Pierre Savatier, director del Grup de Recerca de l’Institut Nacional de Recerca en Salut i Medicina (Inserm) de França, que va presentar el treball “Quimeras sistémicas hombre-mono: ¿por qué y cómo?”, elaborat juntament amb la investigadora de l’Inserm Irène Aksoy. Savatier va explicar les recerques que s’estan duent a terme pel seu grup sobre diverses quimeres entre espècies properes exclusivament amb l’objectiu d’investigar-ne el desenvolupament cel·lular. Per la seva banda, Nuria Montserrat va presentar el treball “Entendiendo el funcionamiento de las células madre pluripotentes”, en què va explicar la creació de diferents organoides mitjançant el cultiu de cèl·lules mare. Montserrat va confiar que aquests estudis tinguin un desenvolupament en la creació de noves teràpies regeneratives.
Ángel Raya Chamorro, professor i investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge i reconegut especialista en Bioquímica i Biologia Molecular, va exposar la ponència “¿Son útiles las quimeras humano-animal para la medicina regenerativa?”, on no només va assenyalar l’ús terapèutic que podran permetre en un futur pròxim la creació de quimeres, sinó el valor que aporten per a la recerca biològica. Raya Chamorro va apuntar la possibilitat real d’implantar cèl·lules mare que permetin desenvolupar òrgans d’una espècie en un embrió d’una altra espècie, tot i que va apuntar els múltiples problemes que comporten els anomenats xenotrasplantaments, considerant que ara com ara no és una alternativa realista.
Més enllà de la biotecnologia Joan-Francesc Pont va dissertar sobre “Dilemas, matices, apuestas y contradicciones del posthumanismo. El caso de las quimeras hombre-mono”, una reflexió des d’un punt de vista ètic i legal, apuntant que igual que hi ha terminis legals concrets per a la recerca amb embrions humans, la recerca sobre embrions híbrids també s’hauria de fixar legalment, en un àmbit internacional, atenent criteris científics i bioètics. També va fer una reflexió des dels postulats ètics Joaquín Callabed, que va exposar la ponència “Una mirada desde la Bioética” per analitzar els fonaments d’aquesta ciència que advoca per la bona praxi de la recerca i la medicina i va destacar el paper fonamental dels comitès de bioètica a l’avenç de qualsevol estudi en Biotecnologia.
Després de les exposicions es va obrir un torn de debat i reflexió en què van participar l’uròleg, acadèmic numerari i membre del Senat de la RAED Joaquim Gironella; el cardiòleg i acadèmic emèrit Màrius Petit; l’artista plàstic Luis Camargo; l’odontòloga Aina Arasa; el reumatòleg Fernado Martínez Pintor, president de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica, i el jurista Óscar López, que a més de dirigir qüestions concretes als ponents van aportar enriquidores consideracions sobre el tema.
