Mariàngela Vilallonga, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va protagonitzar el passat 9 de juliol la tradicional Conferència Balmesiana que celebra l’Ajuntament de Vic des del 1861, com a preàmbul de la Festa Major de la localitat en memòria d’un dels personatges més il·lustres de la seva història, el reconegut filòsof i teòleg Jaume Balmes, qualificat pel papa Pius XII com a príncep de l’apologètica moderna.
L’acadèmica va iniciar la seva intervenció recordant la profunda empremta que ha deixat Balmes entre els intel·lectuals que l’han precedit i com molts s’han referit constantment a la seva obra, com és el cas de Josep Pla. En aquest sentit, va assenyalar que se’l pot considerar en certa manera com un dels autors clàssics que ell va citar de forma reiterada a la seva obra. “La vigència de Balmes no morirà mai. La seva complexitat proposa lectures diverses, així com les seves pròpies contradiccions, que mai no va ocultar. D’aquí que la seva figura hagi estat utilitzada per tota mena de corrents ideològics, perquè, com en el cas dels clàssics, tothom ha trobat un pensament que ha aconseguit adaptar-lo a les seves tesis”, va reflexionar.
Dra. Mariàngela Vilallonga
Vilallonga va recuperar algunes de les traduccions balmesianes d’autors clàssics com Ciceró, Virgili i Horaci a les seves obres per donar suport, així mateix, a les seves tesis. I es va referir particularment a la reconeguda obra “Los sabios resucitados”, en què l’autor recrea una reunió de savis dels segles XV al XVIII, tots ells entre el Renaixement i la contemporaneïtat, que exhumen textos clàssics de referència en una biblioteca imaginària per entroncar el seu pensament amb el dels pensadors que els han precedit com a exemple del caràcter acumulatiu de la cultura. “És tota una lliçó de la història de la literatura, de la filosofia i de la ciència”, va assenyalar.
La conferenciant, així mateix, va destacar la reflexió de Jaume Balmes sobre la creació literària, marcada per la tradició, però fonamentalment per l’originalitat que exigia com a model. D’aquí que considerés que tot el que els romans van guanyar en la forma imitant els grecs ho havien perdut en el fons i que aquests autors que recuperava a la seva reunió de savis mai no aconseguissin posar-se d’acord en procedir cadascun del seu propi context cultural.
Finalment, l’acadèmica va destacar com entre els clàssics i la modernitat, Balmes havia fixat el pensament cristià com a element indissoluble, fins i tot situant novament el pensament dels autors clàssics com a part d’un protocristianisme. En aquesta línia, a les seves “Cartas a un escéptico en materia de religión”, Balmes utilitza la figura de Virgili, que ofereix l’argument definitiu, recuperant la figura del Redemptor apuntada per l’autor de l’“Eneida”, les “Bucòliques” i les “Geòrgiques”. “Per definir la missió redemptora del món contemporani a través de l’Església, Balmes recorre a l’Ègloga IV de Virgili i són comunes les referències al purgatori de Plató“, va assenyalar.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació el curs passat. Des del maig és, a més, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Recentment, va ser nomenada consellera del grup editorial Grup62.
