Oriol Amat
Degà de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, vice-president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, vice-degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat a “L’Econòmic”, suplement econòmic del diari “El Punt Avui”, el 10 de gener de 2021 i entrevista emesa pel canal de televisió Betevé el 9 de gener de 2021
Dr. Oriol Amat
Oriol Amat, degà de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre els canvis socials, polítics i econòmics que haurem d’afrontar després de superar la pandèmia i la urgència de preparar ja per afrontar-los a l’article “Quan passi la Covid, ens haurem de reinventar”, publicat a “L’Econòmic”, suplement d’Economia del diari “El Punt Avui”, el passat 10 de gener. Així mateix, alerta que la recuperació pot no ser efectiva fins almenys el 2022 i incideix en el preu que haurem d’anar pagant al llarg dels propers anys i fins i tot dècades donat l’elevat endeutament que hem assumit. Unes reflexions que exposa en una entrevista a la cadena de televisió Betevé i emesa el passat 9 de gener.
“Ara que la vacunació va avançant, sembla que podem vèncer el virus aquest any. I en matèria econòmica, mentre que molts països esperen la recuperació per al 2021, en el nostre cas la recuperació pot retardar-se fins al 2022. Tot dependrà de si aconseguim millorar en temes crucials com són la gestió de la crisi sanitària, el suport que reben les empreses i persones més vulnerables, el clima polític i social, la col·laboració ciutadana seguint les indicacions de les autoritats i l’aposta per la innovació i la creativitat”, inicia l’acadèmic la seva reflexió a l’article de “L’Econòmic”.
Per a Amat, molts senyals apunten que no tornarem a la normalitat que teníem abans de la Covid. En primer lloc, per l’elevat nivell d’endeutament i les creixents demandes de recursos per salut, pensions o rendes garantides de ciutadania. “Recordem que el deute públic sobre el PIB a Espanya era del 40% el 2008 i ara bé pot superar el 140%. Això farà més necessari que mai tenir una bona gestió pública, que sigui capaç d’ingressar més, per exemple combatent el frau fiscal. I alhora gastant millor en criteris com ara l’eficàcia, l’eficiència i l’economia, que hauran d’estar molt més presents en les agendes dels governants”, afegeix al seu article.
L’acadèmic apunta les noves tendències socials i econòmiques, que seran les que marquin la pauta un cop superada la pandèmia, com el teletreball, el comerç electrònic i, en general, la digitalització de l’economia, i demana a l’Administració que les potenciï i afavoreixi el seu desenvolupament. En aquest sentit, com a vice-degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, demana en la seva intervenció a Betevé més ajudes per a aquesta necessària transformació, considerant que les actuals resulten del tot insuficients. Per a això, apel·la als exemples de França o Alemanya. “En aquests països, un cop se superi la pandèmia, l’economia rebotarà amb molta força i les seves empreses no acabaran tan debilitades com passarà aquí”, assenyala en aquesta entrevista.
