José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Internacionals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED). Assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació
Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona; Acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Cecilia Kindelán
Directora associada de l’MBA d’IESE Business School i directora del seu programa d’intercanvi internacional. Professora de la Universitat de Barcelona
José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Internacionals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED); Maria Àngels Calvo, acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED, i Cecilia Kindelán, directora associada de l’MBA d’IESE Business School, han elaborat amb la col·laboració de Ramón Mora, enginyer aeronàutic, i Ricardo Gutiérrez, CEO d’Eurojet Aviation Services, l’estudi “¿Es seguro viajar en avión y no ser contagiado?”, on assenyalen tant els aspectes de bioseguretat que ja compleix l’aviació civil per evitar possibles contagis pel coronavirus SARS-CoV-2, causant de la Covid-19, i els aspectes que s’han d’estudiar i millorar-se per garantir la seguretat d’usuaris, tripulacions i personal de serveis.
Els autors d’aquest pràctic informe assenyalen com aquest sector ha patit una retallada dràstica de la seva activitat arran de la pandèmia, passant dels gairebé 3.000 milions de passatgers que va registrar al llarg del 2019 a tot el món a les actuals xifres pràcticament testimonials degut a les restriccions i quarantenes imposades arreu. “Aeroports que normalment tenien un ús al límit de la seva capacitat s’han vist de sobte amb una dràstica disminució de la seva activitat per sobre del 99%”, assenyalen, deixant clar que el problema va molt més enllà del transport en avió en si.
“És una realitat que, entre la població general, hi ha una sensació d’inseguretat i por a entrar a un avió, ja que es pot percebre com un espai tancat, on els virus podrien campar al seu aire i en el qual la possibilitat de ser contagiats podria ser molt elevada com a conseqüència de la inviabilitat de mantenir les distàncies de seguretat entre passatgers”, assenyalen. Tot i així, conclouen que excepte en els períodes d’espera, embarcament, estacionament, desembarcament i recollida d’equipatges, el viatge en si és segur donada la constant renovació de l’aire a la cabina, la seva circulació vertical i el seu filtrat.
“A l’interior de l’avió l’aire no es desplaça mai lateralment i surt de la cabina pels conductes inferiors cap a les zones de càrrega, on una part és expulsada fora i una altra torna a ser reutilitzada previ condicionament i filtrada, amb la qual cosa pràcticament no es produeix intercanvi d’aire amb cap passatger sempre que estiguin asseguts”, asseguren els autors d’aquest estudi.
Els acadèmics recomanen a les companyies aèries i a les autoritats d’aviació civil i gestió aeroportuàries que fomentin de manera especial i intensa la convocatòria i realització d’estudis i projectes d’investigació o concursos d’idees, independents i sense conflictes d’interès, però també la creació o, si ja existeixen, el desenvolupament i foment de departaments propis de R+d+i que estiguin de manera contínua investigant i puguin determinar punts febles o crítics, aspectes de millora i solucions innovadores que ajudin al fet que les persones que pugen a un avió tinguin la certesa que es troben objectivament en el mitjà més segur per desplaçar-se i que l’avantguarda de la ciència i de la recerca al seu servei és el que els permet mantenir aquesta certesa.
