Pedro Nueno
Titular de la Càtedra Fundació Bertran d’Iniciativa Empresarial de l’Escola de Negocis IESE, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Sumits en l’atac del coronavirus veiem que el seu impacte en l’economia espanyola (i en l’economia mundial) serà rellevant. Ens van dient quant caurà el PIB i quant pujarà el deute. La crisi que patim fa deu anys ens l’havíem buscat endeutant-nos molt més enllà del que és raonable. Però hem treballat bé tota la dècada i tot i que l’economia sempre té pujades i baixades, esperàvem un 2020 raonable i un 2021 bastant bo. Però el virus ens ha portat tota la incertesa imaginable. Als últims anys els empresaris passaven bastant de la política. Però el virus està posant als governants i polítics en els mitjans. Van sortint idees: que no hi hagi atur, que tothom tingui salaris raonables, que l’accés a la sanitat sigui possible per a tothom, però no ha sortit encara una forma de que tot això quadri amb possibles ingressos per poder-lo pagar.
L’única solució és posar en marxa les empreses, però això no és fàcil perquè els mercats estan bastant parats a Europa i els Estats Units. Seguint unes quantes empreses sembla que les que estan internacionalitzades i són més innovadores resisteixen molt millor la situació. Afortunadament, si hi ha projecte (vendes) hi ha finançament. L’única economia rellevant que sembla estar ja funcionant un altre cop és la de la Xina, però les empreses d’allà exportaven molt i ara això s’ha frenat. Hi ha empreses xineses establertes a Europa, com Huawei, que amb la seva tecnologia avançada i la seva bona gestió contribueixen a facilitar la digitalització de l’activitat de les empreses i les persones. Gràcies a empreses com Huawei tenim una de les millors infraestructures per telecomunicarnos i teletreballar.
L’economia xinesa seguirà creixent i en els propers anys serà la primera economia del món. Això no cau bé als Estats Units i seria horrible per al seu president, Donald Trump, llegir a la premsa nord-americana el titular: “L’economia xinesa supera l’economia nord-americana”. Això porta als Estats Units a buscar i de vegades a inventar o aplicar a totes les empreses xineses algun problema de mala gestió o de gestió fraudulenta. A la companyia Huawei, un dels líders mundials en digitalització, se la va acusar d’apropiar-se de forma indeguda d’informació tecnològica d’empreses americanes i se li va impedir desenvolupar-se al mercat nord-americà. No va ser el primer cas doncs fa ja més d’una dècada a l’empresa xinesa Mindray, fabricant d’equips d’anàlisi mèdic, també se li va tancar la porta, tot i que Mindray va tenir l’habilitat de, amb gran discreció, sortir a la borsa al Nasdaq , a Nova York. Aconseguit això va ser molt difícil seguir posant-li traves.
La realitat és que gairebé tots els països del món han posat dificultats a la seva internacionalització, particularment a l’entrada d’empreses d’altres països. No va ser tampoc fàcil per a algunes empreses pioneres aconseguir entrar al mercat xinès. Però molts països, sobretot els europeus, han superat el problema i reben bé a les empreses xineses i les seves empreses són també ben rebudes allà. Huawei és una empresa molt ben establerta a Espanya, hi ha inversió xinesa al port de Barcelona, i tenim establertes a Espanya empreses xineses en tots els sectors. També tenim empreses espanyoles ben posicionades a la Xina. En un bon centre comercial a la Xina veurem una botiga de Zara (una marca de prestigi a la Xina), però el fabricant espanyol de components per al sector de l’automòbil Gestamp ha establert 11 plantes a la Xina, un 10% de les seves plantes al món.
Per sobreviure a llarg termini les empreses han de tenir presència rellevant en els grans mercats del món i això implica el seu desenvolupament a Europa, a la Xina i als Estats Units, però a més, a mesura que avancem, Llatinoamèrica, Índia, Àfrica, guanyen importància. La globalització és necessària. Però estudiant el problema durant anys arribes a la conclusió que “un bon model de negoci és global”. A un alt directiu europeu, xinès, africà, nord-americà o brasiler li pot resultar atractiu conduir un Audi o un BMW. I no cal adaptar el cotxe a cada zona. El mateix passarà amb un producte farmacèutic o amb una marca de prestigi com Chanel, per exemple.
La tecnologia digital ha incrementat la velocitat de l’activitat empresarial. La informació flueix amb més rapidesa, més qualitat i més quantitat. És més fàcil conèixer millor el mercat, en el qual estem o en els quals no hi som, el comportament dels clients, dels possibles proveïdors, dels competidors. Una empresa que hagi assolit una dimensió global té més possibilitats de creixement i de lideratge competidor superiors a les d’altres empreses del seu sector que tenen la seva presència limitada geogràfica i culturalment. Però com he esmentat, l’important és el model de negoci, no el profund coneixement de la cultura d’un país.
Dr. Pedro Nueno
En el meu món de l’ensenyament en el camp de la direcció d’empreses he tingut l’honor d’haver estudiat a Harvard i després haver treballat amb ells a tot el món, d’haver estat acceptat com a professor a l’IESE i d’haver col·laborat en el llançament d’escoles de direcció d’empreses a l’Argentina, Colòmbia, Mèxic, Portugal, Europa de l’Est i sobretot a la Xina. El model que jo vaig aprendre a la Harvard Business School és el mateix que he aplicat en el llançament i desenvolupament d’altres escoles al món i ha funcionat correctament. A més, algú que sigui un professor excel·lent a l’IAE a Argentina, a IPADE a Mèxic, ho serà també al CEIBS a la Xina (si parla bé anglès o millor encara si parla anglès i xinès). Però no serà necessari per a aconseguir aquest èxit conèixer la història o la cultura xinesa. L’èxit empresarial depèn del futur, no del passat, i d’encertar amb el que voldran aquests clients cada vegada més semblants a tot el món.
Un company del meu doctorat a Harvard que després seria un prestigiós professor al INSEAD a Europa, Charles Waldman, tenia una classe en la qual explicava que la millor manera d’entendre el mercat d’un país era visitar en ell un centre comercial. I explicava en quines coses calia fixar-se. Naturalment, fa 20 anys un centre comercial no era el mateix a Europa que als Estats Units, i a la Xina, per exemple, hi havia pocs centres comercials i eren molt diferents als que veiem avui. Actualment, el que ens demostraria el model de Charles Waldman seria la gran semblança entre un centre comercial a Boston, a Barcelona i a Xangai. Hi ha moltes botigues i, sobretot, moltíssimes marques que les trobaríem en tots els centres comercials, però, a més, si anem passant per allà durant anys, veurem com algunes botigues locals van desapareixent. Pensem en un bon model de negoci global i sobretot en augmentar la nostra velocitat. Innovar contínuament, facilitant als nostres clients millorar els seus productes o els seus serveis i buscant més eficiència i bons costos. Recordem que les persones són la clau i que amb formació i escoltant podem entusiasmar-les.
