Lluís Vicent participa en nom de la RAED en la recepció que el Govern i la societat civil andorrana van oferir al president francès, Emmanuel Macron
Lluís Vicent, primer rector de la Universitat Oberta Lasalle d’Andorra i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 13 de setembre en nom de la Reial Corporació en la recepció que el Govern i la societat civil andorrana van oferir al president de la República Francesa i al seu torn copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, amb qui va mantenir una breu trobada en què va abordar diversos aspectes educatius i acadèmics. L’acadèmic ja va participar en la recepció que fa cinc anys Andorra va oferir al llavors president francès i també copríncep andorrà François Hollande, amb qui també va tenir l’ocasió de conversar.
Andorra organitza la seva singular organització política en la forma de Coprincipat Parlamentari. La seva Constitució defineix que la representació de l’Estat es divideix entre els dos coprínceps, de manera conjunta i indivisa. I aquesta és una primera peculiaritat: el Cap d’Estat és plural. L’altra peculiaritat és l’asimetria dels dos coprínceps: un és el cap d’Estat de la República Francesa i l’altre és el bisbe d’Urgell, que ostenta el títol de copríncep episcopal. El primer ho és en herència del comte de Foix, qui en 1278 va rubricar un acord amb el bisbe d’Urgell on van establir que cobrarien els impostos als habitants de les valls d’Andorra anualment i de manera alternativa, i que impartirien justícia de manera conjunta. És així com neix aquesta singular organització territorial amb un cap d’estat bicèfal.
Com explica Lluís Vicent, segurament Andorra no hauria arribat als nostres dies, 741 anys després, com a Estat independent sense aquest coprincipat asimètric. Les temptacions d’ocupació, especialment per als estats veïns, s’haurien materialitzat en algun moment de la història. També probablement un coprincipat simètric, per exemple amb els caps d’Estat de França i Espanya, hauria fet perillar la independència andorrana en algun dels moments de conflicte entre aquests dos països. La majoria d’andorrans veu el Coprincipat compartit entre l’Estat de França i l’Església Catòlica com la garantia de la seva sobirania, i així ho van votar en la Constitució de 1993. I és per això que la visita del seu copríncep més llunyà, el francès, esdevé una festa nacional on el poble mostra la seva gratitud.
