María Asunción Peiré, acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar al IV Acte Internacional-Congrés Europeu d’Investigacions Interdisciplinàries de la RAED, que es va celebrar el passat mes de juliol a diverses capitals de la Mediterrània, amb l’exposició del treball “Justificación ética y científica de los ensayos clínicos en pediatría”, on va assenyalar la responsabilitat de la indústria farmacèutica, que més enllà de la seva obligació de complir amb les regulacions i marc legal ha de centrar els seus esforços a desenvolupar productes dirigits a un sector de la població vulnerable que econòmicament pot no ser el més rendible.
Doctora en Medicina i Cirurgia, advocada i farmacòloga, Peiré no va dubtar a afirmar que, entrat el segle XXI, “els nens són ‘orfes terapèutics’, de manera que fer assaigs clínics sobre ells constitueix una autèntica necessitat moral, basant-se en la seva peculiar farmacologia, perquè no són adults en miniatura”. Peiré va ressenyar al seu treball els principals conceptes i peculiaritats de la farmacologia pediàtrica, va repassar breument la seva història, amb les seves fites i els seus fracassos terapèutics, i es va aturar als reptes i perspectives de futur, que només poden arribar a bon port -va assegurar- amb la implicació de les administracions i una formació específica i rigorosa dels seus especialistes.
“A la Unió Europea resideixen actualment més de cent milions de nens i molts pares desconeixen que la majoria de medicaments que reben els seus fills mai no han estat objecte de seriosos estudis pediàtrics que determinin científicament les indicacions o dosis pediàtriques adequades. A tot això cal afegir que els nens són grans consumidors de medicaments, el que planteja un greu conflicte ètic i jurídic ja que la realitat mostra que un gran nombre de fàrmacs que es fan servir actualment de forma rutinària no tenen llicència d’ús pediàtric”, va destacar l’acadèmica.
Per a Peiré, resulta un imperatiu ètic no perpetuar per més temps la situació sobrevinguda d’orfandat terapèutica del nen. “En primer lloc, hi ha una justificació ètica primer i científica després basada en el coneixement de la peculiar farmacologia pediàtrica. En segon lloc, lògicament s’han de guardar unes especials mesures protectores que tenen el seu correlat legal. Finalment, aquest imperatiu ètic ha esdevingut una obligació legal que tracta d’incentivar la investigació pediàtrica i obliga les companyies farmacèutiques a fer assajos clínics en menors d’edat”, va exposar Peiré.