Testimonis de Poblet

Monestir de Poblet

Xabier Añoveros, acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i els també acadèmics numeraris David Jou i Francesc Torralba han participat en l’última edició de la revista “Poblet”, editada per la Germandat del Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet, amb tres articles en els quals aborden el llegat material i espiritual de l’Ordre del Císter. Les seves reflexions es poden llegir al número 36 de la publicació, corresponent al mes de juny de 2018.

Añoveros publica el treball “La Biblioteca de Poblet”, on repassa la història arxivística, bibliogràfica i documental del monestir, centre de referència cultural des del segle XII. L’acadèmic explica que el “armarium” on es guardaven els llibres de la litúrgia i de lectura comunitària estava situat al claustre i com la donació que va realitzar al monestir Pedro Antonio d’Aragó al segle XVII va fer necessària la configuració de la llibreria antiga, que segurament ja existia d’una manera informal des de dos segles abans. Añoveros explica també com els avatars de la història i la necessitat de guanyar espai van portar a la biblioteca fins a dues noves ubicacions.

L’acadèmic es deté en les referències que va realitzar al segle XVII el pare Jaume Fortuny als seus quaderns sobre el fons bibliogràfic del monestir ja llavors desaparegut: “En aquesta llibreria hi havia les obres que amb les seves pròpies mans va escriure el senyor rei Jaume I, dit el Conqueridor, escrivint els successos de les guerres, batalles i victòries, però avui no les té Poblet per haver-se-les portat o tret monsieur de Marca, en temps que Catalunya estava governada per França l’any 1640″.

Torralba, per la seva banda, publica l’article “L’obediència, un valor contracultural”, en el qual analitza el sentit de l’obediència a l’ordre benedictina, un valor inherent a la vida monàstica que suposava el camí a la vida plena des del lliurament. Dut als nostres dies, l’acadèmic assenyala com aquest lliurament s’ha convertit en un valor contracultural en un món on el camí de la llibertat individual sembla l’única via cap a la felicitat. Tot i així, Torralba considera que en aquesta entrega voluntària a Déu i al proïsme segueix estant el camí cap a la felicitat. “El do regalat dóna sentit a la vida, fa que no sigui una successió d’instant efímers”, considera.

Jou contribueix amb el treball “El Fenomen humà, entre la racionalitat còsmica i la intel·ligència artificial”, una reflexió sobre com el desenvolupament de la intel·ligència artificial per part de l’home convida a considerar la raó humana com a raó creada i alhora creadora. Un aspecte que destaca, des d’un punt de vista cristià, fins on arriba la llibertat i la responsabilitat humana i que suposa un últim estadi després del desenvolupament de l’art i la tecnologia.