Les matemàtiques han pogut assumir l’infinit, la física tracta de demostrar que l’espai és finit, la filosofia i la teologia ofereixen respostes diverses
Daniel Turbón, David Jou, Antoni Prevosti,Pilar Bayer i Josep Ignasi Saranyana
L’infinit com a concepte i com a realitat. La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va tractar de donar resposta a la infinitat d’interrogants que sorgeixen sobre l’infinit durant una sessió acadèmica pluricisciplinar que es va celebrar el passat 30 de novembre a Barcelona sota el títol “Les nocions de l’infinit”. A l’acte van participar Pilar Bayer, catedràtica emèrita d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona i acadèmica de número de la RAED; David Jou, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la RAED; Antoni Prevosti, professor titular de Filosofia i vicedegà de la Facultat de Filosofia de la UB, i Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit d’Història de la Teologia de la Universitat de Navarra, acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Humanes de la RAED . L’acte va ser dirigit i moderat per Daniel Turbón, catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la RAED, que va destacar el paper enriquidor d’un debat plantejat des de diferents òrbites del saber.
“A les dues preguntes clàssiques de la cosmologia filosòfica -l’univers, és finit o infinit a l’espai? I és finit o infinit al temps?- la cosmologia física moderna afegeix una tercera qüestió: ¿la densitat de l’univers és finita o infinita al llarg del temps? Les tres qüestions segueixen sent objecte de debat”, va iniciar la seva intervenció Jou. L’acadèmic va concloure que si bé la física no en té una resposta definitiva, l’experimentació sobre detalls observables com la curvatura de l’espai, l’estructura de les fluctuacions de la radiació de fons de microones o les masses dels quarks i del bosó de Higgs podrien portar a nous punts de vista sobre aquesta qüestió, especialment en el cas que arribés a ser possible constatar que l’univers és finit.
Dr. Daniel Turbón Borrega
Prevosti, per la seva banda, va tractar de situar el debat sobre l’aprehensió per part de l’ésser humà de l’infinit. “Si el nostre enteniment ha de tenir alguna dimensió infinita, tot i que sigui potencial, per poder comprendre nocions com la d’infinit mateix, no serà en el sentit d’un infinit quantitatiu, que implica un recorregut que no s’acaba mai, sinó en el sentit en què diem que és infinit un acte unitari, que no implica recorregut, i que és per tant l’infinit propi de la forma”, va exposar.
Bayer va assenyalar com les matemàtiques han sabut sistematitzar i utilitzar el concepte, avui dia comú. “L’infinit matemàtic compta amb moltes accepcions, depenent aquestes de quina sigui l’època i l’àrea matemàtica considerada. En la majoria de casos, clarificar el concepte d’infinit fins a fer-apte per al seu tractament teòric i per al seu ús pràctic ha requerit molts segles i el concurs de moltes ments que han fet possible un còmode maneig de l’infinit a la pràctica matemàtica sense por d’incórrer en càlculs erronis”, va explicar.
Des d’un punt de vista filosòfic i teològic, Saranyana va repassar les principals teories al llarg de la història per concloure que, a dia d’avui, “la teologia, com també la filosofia, distingeix entre l’ordre lògic o intencional i l’ordre extramental. I la noció d’infinit se situa, per a la teologia, en l’ordre lògic “. L’acadèmic va considerar que el Déu infinit de la darrera escolàstica i del deisme és, de fet, un concepte abstracte i buit. El Déu viu, en canvi, és realment perfectíssim, proper i paternal.
Turbón va acabar concloent que la realitat es regeix per quatre dimensions. Tres pertanyen a l’espai físic i, l’altra, al temps. “Així com podem moure’ns lliurement en les primeres tres dimensions, no passa el mateix amb el temps, del qual estem presoners en el present”, va assenyalar. Una peculiaritat que per ara es creu insalvable i que ens limita el coneixement de l’infinit.
