Dr. Carlos Cortina
Carlos Cortina, delegat per a Espanya de les Ordres Dinàstiques de la Casa Reial de Savoia i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), aborda a l’article “Església de Santa Maria de l’Assumpció. 250 anys de l’inici de la seva construcció” l’efemèride que celebra aquests dies la ciutat d’Amposta amb motiu del començament d’obres del seu principal temple, estretament vinculat a l’Ordre de Malta. D’altra banda, a “Capítulo General del Real Estamento Militar del Principado de Gerona y Cofradía de San Jorge”, rememora la celebració d’aquesta trobada coincidint amb la festivitat de sant Jordi, patró de la corporació.
Com explica l’acadèmic al seu primer article, remès a la RAED per a la seva difusió entre la comunitat acadèmica, la celebració de l’aniversari de l’inici de la construcció de Santa Maria de l’Assumpció va ser presidida pel bisbe de Tortosa, monsenyor Sergi Gordo, que va estar acompanyat pel rector de l’església, Ramon Font; l’alcalde, Adam Tomàs, i el delegat de la Sobirana Orde Militar de Malta a Catalunya, Federico Coll, comte de Carlet. Els primers treballs de l’actual església van començar el 1773 i la firma del projecte data del 1776. Les obres, encarregades inicialment a arquitectes tortosins i posteriorment al valencià Manuel Blasco, van patir múltiples interrupcions per guerres, epidèmies i crisis econòmiques, fins al seu acabament el 1875, tot i que la façana va quedar incompleta. L’església presenta un estil neoclàssic sobri, d’una sola nau amb capelles laterals, un campanar octogonal i murs de pedra irregular que representen la diversitat de la comunitat. El seu interior allotja un notable tríptic amb escenes de l’Anunciació, Visitació i Assumpció de Maria.
Durant la solemne missa de celebració, celebrada el passat 10 de maig, el bisbe Gordo va subratllar la triple dimensió que ha tingut el temple al llarg de la seva història: espiritual, cultural i d’acollida, prossegueix Cortina. La cerimònia va comptar amb la participació del cor de la Lira Ampostina i la Colla Castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, que va aixecar un pilar de quatre davant l’altar major, simbolitzant les pedres vives de la comunitat. Els actes commemoratius es van estendre durant el cap de setmana. Divendres es va celebrar una missa de confirmacions i un sopar de germandat. Dissabte, els participants van realitzar una jornada turística pel Delta rememorant la històrica donació del castell d’Amposta a l’Ordre de Malta el 1150 pel comte Ramon Berenguer IV, visitant la Torre de la Carrova, l’església del Poble Nou del Delta i el Museu de les Terres de l’Ebre.
L’esdeveniment posa en relleu l’estreta vinculació històrica d’Amposta amb l’Ordre de Malta, la creu de vuit puntes de la qual figura encara a l’escut i la bandera de la ciutat. Precisament, el comte de Carlet va representar aquesta tradició hospitalària durant les celebracions. “Amb aquesta commemoració, Amposta no només honra la pedra del seu temple, sinó especialment a les generacions d’ampostins que, al llarg de dos segles i mig, han trobat a Santa Maria de l’Assumpció un espai de fe, consol, identitat i comunitat. Un temple que, més enllà de la seva arquitectura, continua sent el cor viu de la ciutat”, conclou l’acadèmic.
Pel que fa a la celebració del Capítol General del Reial Estament Militar del Principat de Girona i Confraria de Sant Jordi, Cortina explica que va estar encapçalada pel veguer president, Francisco de Alós y de Bonilla, marquès de Dou, i el consiliari, Joan Baburés. Els actes es van desenvolupar entorn d’una missa concelebrada a la catedral, en la qual es va procedir a l’admissió de quatre dames i deu cavallers, procedents de dotze solars nobiliaris diferents. Els neòfits van prestar jurament davant l’altar, apadrinats per membres de les seves famílies, reafirmant el seu compromís amb els valors de la noblesa, el servei i la fidelitat a la corona. La cerimònia, detalla l’acadèmic, va incloure un emotiu memorial pels confrares morts i, especialment, un record solemne als més d’11.000 defensors que van caure durant els tres setges de Girona a la Guerra del Francès davant les tropes napoleòniques. El Reial Estament manté viva aquesta memòria any rere any al seu acte principal.
Cortina explica a la seva crònica com després de la missa els assistents van participar en una recepció a la històrica casa senyorial el Prat de Sant Esteve d’en Bas, on es va servir un dinar fraternal. “Amb aquesta finalitat de celebració, el Capítol General reforça el paper del Reial Estament Militar del Principat de Girona com a institució viva que uneix tradició, fe cristiana, servei a la societat i preservació de la memòria històrica, integrant a noves generacions de la noblesa catalana i espanyola en el seu compromís amb els ideals d’honor, lleialtat i caritat”, conclou l’acadèmic.
Cortina ha desenvolupat la seva activitat professional i investigadora en les disciplines de cerimonial, protocol i relacions públiques, exercint el càrrec de cap de Relacions Institucionals i de Protocol en diverses empreses i institucions públiques. És autor d’obres de referència dins de l’àmbit del protocol com el “Reglament de Protocol, Cerimonial, Honors i Distincions per als Ajuntaments” (2010). Soci fundador de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals, ha estat distingit amb la Medalla de Plata i la Medalla de la Constància de la Creu Roja (1991 i 1992), la Creu Oficial de l’Ordre del Mèrit Civil (2000), el Premi Nacional de Cerimonial i Protocol Marquès de Mondéjar (2001), el Premi Nacional de Protocol i Relacions Institucionals (2017), la Medalla d’Or del Papa Lleó XIII per a la Custòdia de Terra Santa (2019) i la Medalla Benemerenza d’Or de l’Ordre Constantiniana (2021).
Santa Maria d’Amposta. Enric, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons
.jpg){kind=link}
