Dr. Pere Costa Batllori
Pere Costa Batllori, acadèmic de la Reial Acadèmia de Veterinària d’Espanya i de Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, acadèmic i president d’honor de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre la seva vasta trajectòria acadèmica, docent i professional i apunta els reptes del primer sector en una entrevista que la Institució Catalana d’Estudis Agraris va publicar als seus canals informatius el passat 23 d’abril. Als seus 93 anys, l’expert assenyala la profunda transformació que ha experimentat la ramaderia espanyola des de la postguerra fins a l’actualitat, que ha portat a un sector basat en petites explotacions rurals a convertir-se en un dels motors de l’agroindústria catalana.
L’acadèmic recorda com, quan es va llicenciar a la dècada del 1950, la professió veterinària passava una situació complicada, marcada per la falta d’oportunitats laborals, una formació desactualitzada i un sector ramader poc desenvolupat. Segons explica, l’avenç de la veterinària va estar estretament lligat a la modernització de les explotacions, l’arribada d’inversions, la millora genètica dels animals i el desenvolupament d’una indústria d’alimentació animal cada vegada més sofisticada. En aquest sentit, destaca el paper fonamental que han exercit els professionals del sector en la millora de la salut animal i de la seguretat alimentària i subratlla, específicament, la importància de la investigació en nutrició, la incorporació de noves vacunes i el perfeccionament dels sistemes productius, factors que van permetre augmentar la producció de carn, llet i ous mantenint elevats estàndards sanitaris.
Respecte als debats actuals sobre les importacions agroalimentàries i l’acord entre la Unió Europea i Mercosur, Costa defensa que els productes procedents de tercers països haurien de complir les mateixes exigències sanitàries i productives que s’apliquen dins de la UE. Així mateix, considera necessari revisar algunes normatives europees per garantir un equilibri entre seguretat, competitivitat i viabilitat econòmica. I sobre els riscos sanitaris globals, reconeix que sempre existeix la possibilitat que sorgeixin noves malalties capaces d’afectar tant el bestiar com les persones, encara que va afirmar que l’aplicació rigorosa dels protocols de bioseguretat permet afrontar aquests desafiaments amb confiança. En aquest context, es mostra especialment escèptic respecte a les denominades granges verticals de porcí desenvolupades a la Xina, al considerar que presenten importants problemes sanitaris i elevats índexs de mortalitat.
De cara al futur, Costa preveu una concentració més gran de la producció ramadera en explotacions de gran mida i altament tecnificades, mentre que els petits productors tendiran a desaparèixer. Tot i això, rebutja la idea que la carn conreada en laboratori pugui substituir completament a la producció ramadera tradicional, argumentant que es tracta de productes diferents des del punt de vista nutricional i conceptual. L’expert també qüestiona els corrents que promouen una reducció dràstica del consum de carn. Segons el seu parer, la proteïna animal continua sent un component essencial d’una dieta equilibrada i ha exercit un paper clau en el desenvolupament de la humanitat. Tot i que admet que determinades societats poden optar per reduir el seu consum per motius mediambientals, considera que existeix una sòlida base científica que recolza el seu valor nutricional.
“La proteïna animal té un elevadíssim valor nutricional i està totalment ajustada per al normal desenvolupament de la humanitat. Ha estat un procés evolutiu al llarg de molts anys que ens ha portat fins aquí. És possible que en algunes societats sigui possible reduir el seu consum per motius ambientals discutibles, però sembla clar que els nivells òptims d’ingesta de proteïna animal contribueixen, en gran manera, al correcte desenvolupament d’una vida sana”, conclou.
Referent internacional en alimentació animal, Costa Batllori és catedràtic emèrit de l’Escola Superior d’Agricultura de la Universitat Politècnica de Catalunya, professor de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, membre del consell assessor de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya i soci de la Institució Catalana d’Estudis Agraris.
