El Dr. Jaume Antich, durant la seva intervenció a la X Trobada Acadèmica Internacional de la RAED
Jaume Antich, secretari general del Col·legi Internacional d’Advocats Penalistes i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va apel·lar a una actualització del Dret Penal Internacional davant la irrupció de la intel·ligència artificial en la ponència “Intel·ligència artificial generativa: màquines que decideixen”, que va presentar durant la X Trobada Acadèmica Internacional que la Reial Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març a diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers”. Per a l’expert jurista, si bé la responsabilitat continua sent humana, també ho és cada cop més organitzativa.
“L’expansió de la intel·ligència artificial, els sistemes autònoms i la presa de decisions algorítmica planteja un desafiament profund al Dret Penal: com atribuir responsabilitat quan l’acció es dilueix entre màquines, persones i organitzacions. Davant propostes que apunten a la responsabilitat de l’algoritme o a solucions basades en el simple resultat, considero que el veritable problema no és tecnològic, sinó dogmàtic i organitzatiu. La intel·ligència artificial no actua ni decideix penalment, però sí que reconfigura el risc i amplifica els seus efectes, especialment en contextos empresarials complexos. Davant aquesta realitat, la responsabilitat penal de les persones jurídiques ofereix la resposta més sòlida i garantista per perseguir, prevenir i detectar delictes comesos mitjançant sistemes automatitzats. En centrar la imputació en defectes d’organització i en la gestió del risc algorítmic, el Dret Penal pot afrontar els reptes de la intel·ligència artificial sense renunciar als seus principis fonamentals, reforçant alhora la funció preventiva del Compliance penal”, va resumir el ponent la seva intervenció.
L’expert va incidir que la resposta no implica atribuir responsabilitat penal als algoritmes, sinó per reforçar la responsabilitat de les persones jurídiques, ja que la IA no actua ni decideix en sentit penal. Tot i que els seus sistemes són cada vegada més autònoms i opacs, aquestes eines continuen sent instruments creats, implementats i supervisats per éssers humans dins d’estructures organitzatives, especialment empresarials. El veritable desafiament, va considerar, és dogmàtic i organitzatiu: com imputar responsabilitat quan la presa de decisions es fragmenta entre dissenyadors, programadors, directius i operadors. Quan una empresa implanta sistemes d’intel·ligència artificial sense mecanismes suficients d’auditoria, supervisió humana, validació de dades o correcció d’errors assumeix un risc penalment rellevant. Aquella fallada organitzativa, i no la decisió de l’algoritme, és el que pot fonamentar la seva responsabilitat penal.
L’acadèmic va assenyalar que són aquestes empreses les que han d’implementar avaluacions prèvies de riscos, traçabilitat de decisions, auditories periòdiques i controls humans efectius. L’absència d’aquestes mesures pot convertir un sistema tecnològic en un instrument del delicte. Davant l’opacitat algorítmica i la fragmentació de l’autoria, l’autor va advertir del perill de diluir el principi de culpabilitat, perquè el Dret Penal no pot renunciar a la seva exigència de retret personal i normatiu, ni tan sols davant la complexitat tecnològica. “La IA intensifica i multiplica els riscos, però no els crea del no-res: són les decisions humanes i organitzatives prèvies les que els generen”, va concloure.
Antich va ingressar a la RAED el novembre passat amb el discurs “La responsabilitat penal de les persones jurídiques davant el Tribunal Penal Internacional. Una nova oportunitat per reprendre el desafiament”, en el qual ja abordava aquestes qüestions, defensant la incorporació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques davant el Tribunal Penal Internacional en considerar que l’actual model, centrat exclusivament en individus, resulta insuficient per abordar els crims més greus del segle XXI, en els quals empreses i corporacions transnacionals poden tenir un paper determinant i dolós. Més enllà de la intel·ligència artificial, l’expert jurista va apuntar als nous escenaris globals, entre els quals va destacar els desastres mediambientals i els conflictes armats amb implicació corporativa, que exigeixen revisar i ampliar aquest marc jurídic.
L’acadèmic és professor de Dret Penal a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix així mateix docència al Màster d’Accés a l’Advocacia i la Procura, i ha dirigit nombrosos treballs de final de grau i de màster. També és professor de Dret Penal i Dret Processal Penal a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, ha estat subdirector del Màster de Justícia Penal Internacional del Col·legi Internacional d’Advocats Penalistes i la Universitat Rovira i Virgili i també és professor del Màster de Compliance de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Advocat en exercici des del 2003, és director del seu propi despatx a Barcelona, especialitzat en Dret Penal, Dret Penal Internacional i Corporate Compliance. És membre d’honor del Consell Superior Europeu de Doctors i Doctors Honoris Causa, membre de l’Associació Internacional de Dret Penal i membre de l’Associació Espanyola de Compliance, entre altres organitzacions professionals.
Al llarg de la seva trajectòria ha ocupat diversos càrrecs institucionals, com els de president i vicepresident del Grup d’Advocats Joves i els de secretari de la Secció de Compliance i de la Comissió de Justícia Penal Internacional i Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. És autor de nombroses publicacions científiques, ha participat com a ponent en més de mig centenar de congressos nacionals i internacionals i col·labora habitualment com a expert en diversos mitjans de comunicació. Les seves línies de recerca giren entorn del Dret Penal Internacional, la responsabilitat penal de les persones jurídiques i el Compliance. Acaba de ser designat president de la Comissió de Justícia Penal Internacional i Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
