
Dr. Carlos Grau
Carlos Grau, professor d’Economia i Organització d’Empreses de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va apel·lar a rellançar el projecte europeu cap a una veritable unió política, inspirada a l’esperit visionari dels fundadors d’una nova i pròspera Europa que superés la divisió i destrucció de la Segona Guerra Mundial, a la ponència “Un missatge d’esperança per a la Unió Europea”, que va presentar durant la X Trobada Acadèmic Internacional que la Reial Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març a diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers”.
L’expert va recordar com, després de la destrucció de la guerra a tot el continent, el premier britànic Winston Churchill va llançar el 1946 la idea dels Estats Units d’Europa. Per la seva part, els considerats pares de la Unió Europea, com ara Jean Monnet, Robert Schuman i Konrad Adenauer, van aconseguir portar a la pràctica aquells postulats més enllà de la seva teorització constituint la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (1951) i el Tractat de Roma (1957), que va establir les bases de la integració europea. Això va permetre que, dècades després, Europa aconseguís fites històriques com l’eliminació d’aranzels interiors, la lliure circulació de mercaderies, persones i capitals, i la creació de l’euro l’any 2002. Aquests avenços van transformar una Europa en ruïnes en un dels blocs econòmics més importants del món.
Tot i això, Grau va apuntar que l’objectiu final, la unió política, així com mesures d’harmonització fiscal, continuen pendents. En aquest sentit, va posar com a exemple la crisi financera del 2012, que va evidenciar les limitacions del projecte europeu: falta de solidaritat real entre estats, resistència a instruments com els eurobons, la debilitat del Parlament Europeu i predomini dels interessos nacionals. En aquest sentit, va apuntar al ressorgiment dels nacionalismes com a principal obstacle per a aquesta anhelada unió i com el Brexit, l’auge de la ultradreta i tensions en països com Hongria i Polònia il·lustren aquest risc. “Després de 80 anys sense guerra al continent, noves generacions sense memòria directa del conflicte, unides a crisis migratòries, econòmiques i de sobirania, han alimentat partits euroescèptics i discursos excloents. Aquests moviments amenacen la lliure circulació, la política migratòria comuna, l’estabilitat de l’euro i els drets fonamentals”, va assenyalar.
Malgrat els obstacles, Grau va apostar per un discurs optimista gràcies a la irrupció de nevus líders capaços de transmetre la il·lusió i els avantatges concrets de l’europeisme, a més del llegat dels assoliments econòmics i de pau aconseguits. Per això, l’acadèmic va fer una crida a superar el curtterminisme nacionalista i recuperar l’ambició fundacional de la Unió Europea en un moment en què el projecte sembla estancat i frenat per la burocràcia i les regulacions que marquen el seu dia a dia. Va apel·lar a un lideratge inspirador i a un canvi cultural gradual que convenci els ciutadans que Europa és més forta, pròspera i segura unida.