Frigdiano Álvaro Durántez, director de la Càtedra d’Estudis Iberoamericans i de la Iberofonia de la Fundació Universitària Iberoamericana i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre el paper de l’idioma espanyol com a llengua internacional a l’article “El español, esperanto natural”, publicat el passat 11 d’abril a la prestigiosa secció “La Tercera” del diari “ABC”. D’altra banda, l’expert va participar a la 33è edició de les Trobades de Filosofia organitzades per la Fundació Gustavo Bueno, que es van celebrar entre els passats 27 i 29 de març a la seu de la fundació, a Oviedo, sota el títol “Dialéctica de imperios y dialéctica de estados”. A més de participar en la sessió d’obertura al costat de Gustavo Bueno Sánchez, president de la Fundació Gustavo Bueno, ho va fer a la taula rodona “Relaciones internacionales y geopolítica”.
Al seu article, Durántez considera que, davant l’hegemonia de l’anglès com a llengua global, l’espanyol es configura com una mena de llengua d’ús comú per la seva neutralitat, lògica i capacitat per preservar la diversitat cultural, fins al punt de comparar-ho amb l’esperanto, idioma artificial creat el 1887 per Ludwik Lejzer Zamenhof amb l’objectiu de convertir-se en una llengua neutral i fàcil d’aprendre, però que al seu cas no va aconseguir mai desplaçar a les llengües naturals per la seva falta d’arrelament cultural i identitari. Des del 1945, l’anglès ha consolidat el seu domini tant al poder polític, militar, econòmic i científic com al cultural i mediàtic, impulsat per estratègies anglòfones que amenacen l’equilibri lingüístic i cultural de la humanitat. Davant d’aquesta realitat, Durántez afirma que l’espanyol compleix les condicions ideals per actuar com a contrapès. No depèn d’un únic estat hegemònic a diferència de l’anglès, el xinès, el rus o el francès i representa una civilització hispànica diversa amb arrels ameríndies, ibèriques i afrodescendents.
Dr. Frigdiano Álvaro Durántez
Entre les fortaleses de l’espanyol que destaca el col·laborador de la RAED al seu article destaca que és la segona llengua materna del món (per darrere del xinès i per davant de l’anglès), la primera llengua llatina, la tercera més utilitzada a internet i el fet de ser la llengua oficial en una vintena de països repartits a diversos continents. A més, assenyala, és l’idioma principal de la iberofonia i presenta gran intel·ligibilitat amb el portuguès, incloent-hi entre els dos espais uns 900 milions de persones. La seva fonètica, ortografia i gramàtica, a més, són clares i lògiques, perquè s’escriu com es parla i es pronuncia com s’escriu, la qual cosa el converteix en un esperanto natural des del punt de vista filològic, cultural i polític, considera Durántez.
L’articulista conclou que l’espanyol ja és un bé comú global al servei de la diversitat lingüística i crida a dissenyar estratègies actives per potenciar-lo com a llengua cooficial de fet als Estats Units, a la projecció exterior de potències com la Xina i Rússia, a l’Àfrica, als organismes internacionals, al ciberespai i al desenvolupament de la intel·ligència artificial. Per això, proposa la col·laboració entre l’Institut Cervantes, la Reial Acadèmia Espanyola, les acadèmies de la llengua hispànica, la societat civil i una concertació politicodiplomàtica entre els països hispanoparlants i altres interessats en preservar la pluralitat cultural. “És fonamental assegurar la concertació politicodiplomàtica amb els altres països hispanoparlants i amb els quals no ho són, ja que aquesta és una qüestió d’autèntic interès mundial; perquè l’espanyol, per tot el que hem apuntat, s’ha convertit ja un autèntic bé comú global al servei de la diversitat cultural i lingüística de tota la humanitat”, conclou.
