Dra. Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga, catedràtica emèrita de Filologia Clàssica de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va ser una de les protagonistes destacades de l’especial que el suplement “Cultura|s”, del diari “La Vanguardia”, va dedicar el passat 17 d’abril a la celebració de Sant Jordi i a la relació entre pares i fills escriptors, amb el testimoni de diverses famílies d’autors. En conversa amb la periodista Cesca Castellví, l’acadèmica reflexiona en un ampli reportatge sobre la literatura i les influències entre generacions amb el seu fill Borja. Vilallonga va publicar l’any passat “Retrat interior”, un conjunt de poemes escrits entre Girona i Nova York durant els anys 2003 i 2009; també escriptor i historiador, Borja Vilallonga és autor de la novel·la “El Tigre”, entre altres obres.
L’autora explica que, tot just néixer el seu fill, li llegia cada nit un poema de Josep Carner, convençuda que aquelles paraules només podien fer-li bé. “Vivien, a més, en un niu literari, on Mercè Rodoreda va escriure ‘Viatges i flors’, que Borja recorda ‘desbordant de llibres’. ‘Tot això crea un context -diu-: pots agafar-te a ell o no. Jo em vaig agafar perquè tenia predisposició'”, explica la periodista de la seva trobada amb mare i fill. “Acompanyada pels llibres de casa, la vocació literària sol aflorar com un gest lúdic entre els nostres autors fills. En el cas de Borja, la vocació es va manifestar molt aviat, explica Mariàngela. Abans de començar a escriure, ‘creava mons diversos i dibuixava els seus personatges. Més tard va idear un diari de Romanyà, amb notícies, il·lustracions i tot el circuit de producció i venda inclòs'”, prossegueix el reportatge.
Mare i fill reflexionen sobre els consells, influències i el pes del cognom, constatant que bona part de les seves obres no podrien entendre’s sense aquesta intensa relació entre tots dos. “Per a Mariàngela i Borja, l’intercanvi és sempre recíproc i intens. ‘Ella llegeix absolutament tot el que escric. M’interessa una opinió honesta, i me la dona. De vegades també tenim converses de detall’, explica Borja. ‘Som mare i fill, però som amics. Borja em supera en tot: en escriptura, en lectura i en la interpretació que fa del món. Per això jo li demano consell’, apunta Mariàngela”, conclou Castellví.
D’altra banda, l’acadèmica va presidir el passat 9 d’abril a la Catedral de Girona la Bertranada, una trobada cultural dedicada a commemorar el 120è aniversari de la publicació de l’obra “Josafat”, de Prudenci Bertrana. La vetllada va aplegar públic i participants en un espai profundament vinculat a l’univers de la novel·la, en una proposta que va combinar conversa, lectura, projecció i intervenció artística. La iniciativa va ser organitzada pel Capítol de la Catedral, la Fundació Prudenci Bertrana, Edicions de l’Ela Geminada i l’Ajuntament de Girona i va voler ser una celebració compartida d’una de les obres primordials de la literatura catalana del segle XX.
Així mateix, Vilallonga va presentar l’11 d’abril a Cadaqués l’últim itinerari literari de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, titulat “El Cadaqués d’Anna Maria Dalí”, amb la responsable d’aquest lliurament, Blanca Sala. La publicació permet descobrir l’icònic municipi empordanès a través dels escrits de la germana del pintor Salvador Dalí i descobrir la seva sensibilitat literària. L’acadèmica també va participar en la presentació de la “L’àngel que em mira”, una novel·la sobre els vincles invisibles amb la infantesa de Marta Pasqual. L’acte es va celebrar el 10 d’abril a Llagostera.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre març del 2019 i setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació fa tres cursos. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves investigacions en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Va ser també nomenada consellera del grup editorial Grup62.
