Plasticosi

August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Plasticosi”, on presenta una nova realitat marcada per l’omnipresència d’un material que ha marcat l’evolució de l’ésser humà des del segle XX i que suposa un dels grans desafiaments per al medi ambient. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, “Polidactília”, “Adolescència, edat crítica de la vida humana”, “Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar”, “Alimentació bíblica: aliments purs i aliments impurs”, “Els famèlics de Gaza”, “Sexologia a l’adolescència i a la somatopausa: (andropausa i menopausa), “Ciberatacs, ciberguerra i ciberseguretat”, “Refugiats”, “La maldat humana” i “Geoestratègia de les terres rares” i “Consciència i omissió: la misèria del governant”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.

Plasticosi

Plasticosi és un terme emergent que descriu una malaltia o condició patològica causada per l’acumulació de microplàstics i nanoplàstics en els teixits dels éssers vius, especialment a animals marins i aus, tot i que també és motiu de creixent preocupació en humans.

1) Què són els plàstics?

Els plàstics són materials sintètics fets principalment de polímers derivats de petroli (encara que alguns poden ser parcialment biobasats). Tenen cadenes llargues de molècules que els donen versatilitat, però també gran durabilitat ambiental.

Tipus de plàstics (segons composició química). Entre els més comuns es troben:

• Polietilè (PE): borses, envasos, etc.
• Polipropilè (PP): tapes, tèxtils tècnics, etc.
• Poliestirè (PS): envasos rígids, escuma, tapes.
• Policlorur de vinil (PVC): canonades, revestiments.
• PET (Tereftalat de polietilè): ampolles, fibres tèxtils.
• Altres com polièsters, poliuretans, niló.

Aquests polímers són els que amb més freqüència es fragmenten en partícules petites a l’ambient.

2) Què són microplàstics i nanoplàstics?

Segons la mida:

• Microplàstics (MPs). Partícules sòlides de 0.1 µm fins a 5 mm. (acsa.gencat.cat)
• Nanoplàstics (NPs). Partícules encara més petites, de 0.001 a 0.1 µm (1 a 100 nm). (acsa.gencat.cat)

Microplàstics i nanoplàstics es formen de dues maneres:

• Primaris: fabricats deliberadament d’aquella mida (microperles en cosmètics, pellets industrials). (Viquipèdia)
• Secundaris: fragmentació de residus plàstics més grans per llum solar, vent i abrasió. (acsa.gencat.cat)

3) Què és la plasticosi?

El terme plasticosi s’utilitza de vegades en mitjans i estudis per descriure la contaminació crònica causada per plàstics, en particular per micro i nanoplàstics que s’acumulen als organismes i ecosistemes, provocant efectes adversos. No és un terme tècnic estàndard, sinó més aviat una forma de denominar el fenomen generalitzat de pol·lució plàstica. Aquest problema inclou:

• Presència de plàstics a l’aigua, aire, terra i aliments.
• Integració en la cadena tròfica.
• Potencial mal biològic a causa de la seva penetració en teixits. (Reddit)

4) Quanta quantitat de plàstic hi ha a la biosfera?

Tot i que és difícil mesurar amb precisió tot el plàstic de la biosfera (el conjunt de tots els ecosistemes del planeta), hi ha estimacions globals molt altes. Cada any es produeixen més de 400 milions de tones de plàstic al món. Només entorn d’un 9% es recicla i la resta acaba en abocadors, incineració o a l’ambient (news.climate.columbia.edu). El plàstic triga desenes a milers d’anys en degradar-se, per la qual cosa s’acumula. (allatra.org)

Als oceans hi ha milers de milions de microplàstics, incloent-hi estimacions com 51 bilions de partícules flotant a la superfície. (Viquipèdia) En zones profundes com la fossa de les Marianes s’han reportat fins a 13.500 microplàstics per metre cúbic d’aigua. (Cadena Ser)

Segons escenaris de creixement “business as usual” (sense reducció significativa de residus), els rebutjos plàstics que arriben a ecosistemes podrien duplicar-se o triplicar-se en les pròximes dècades. (allatra.org)

5) Per què els microplàstics i nanoplàstics importen?

Els plàstics de petita mida poden entrar en teixits i cèl·lules d’animals i humans (People.com), ser ingerits per organismes marins, acumulant-se a la cadena alimentària (Viquipèdia) i ser presents fins i tot a òrgans humans i fluids biològics segons alguns estudis. (“El País”)

Resum ràpid:

• Plàstics: materials molt utilitzats i duradors, difícils de degradar. (Publicacions de l’ACS)
• Microplàstics: partícules de 0.1 µm a 5 mm. (acsa.gencat.cat)
• Nanoplàstics: partícules <0.1 <U[µm]>. (acsa.gencat.cat)
• Plasticosi: concepte general de contaminació plàstica persistent. (Reddit)
• La biosfera està saturada de plàstic i continuarà augmentant si no es canvia el model de producció i gestió. (news.climate.columbia.edu)