
Dr. Pedro Rocamora
Pedro Rocamora, acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya (RADE), acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) i expert en anàlisi neurocientífica, aporta a una entrevista publicada pels canals de comunicació de la RADE una visió interdisciplinària que uneix el dret, la psicologia i la mediació. L’expert fa referència a la seva obra “Agresividad y derecho”, on explora les arrels de l’agressió humana, argumentant que tant factors genètics com a ambientals tenen un paper crucial en el comportament agressiu. Rocamora es recolza en la teoria de la frustració-agressió, que suggereix que l’agressió sovint és una resposta a la frustració. A la seva última obra, “Psicología de la sugestión en Freud”, analitza el concepte de suggestió i les seves implicacions en la psicologia i les dinàmiques socials, i critica les idees errònies comunes sobre el treball de qui és considerat el pare de la psicoanàlisi amb la hipnosi. Així mateix, proposa estratègies per resistir les influències suggestives, subratllant la importància del pensament crític i el raonament científic com a defenses clau contra la manipulació.
“Es fa necessari reduir la frustració individual i social i aconseguir majors graus de satisfacció, integració i entesa. En aquest sentit, tot allò que afavoreixi una més justa distribució de la riquesa, incrementi l’educació i la igualtat d’oportunitats, fomenti el diàleg, la participació i el vot com a mètodes per resoldre antagonismes i reduir l’agressivitat és positiu. Donat que la guerra és l’expressió màxima de la violència i gairebé sempre té causes econòmiques, per aconseguir el gran objectiu de la pau cal prèviament erradicar la pobresa”, reflexiona abordant els vincles entre els factors personals i ambientals.
A la seva argumentació, l’acadèmic també examina la complexa relació entre la televisió, la violència i la suggestió, destacant com l’exposició a models agressius a la pantalla pot incrementar la probabilitat de conductes agressives en els espectadors. L’expert fa referència a investigacions de psicòlegs com ara Albert Bandura i Richard Walters, que han estudiat l’impacte de l’observació de comportaments agressius en el desenvolupament d’actituds i accions semblants als individus. D’altra banda, aborda la psicoanàlisi com una eina per a l’autoconeixement i la transformació personal, i emfatitza el potencial subversiu en la societat, suggerint que pot oferir noves perspectives sobre la comprensió de la conducta humana i l’agressió.
Com explica Rocamora, la televisió activa predominantment l’hemisferi dret del cervell, que està vinculat a les emocions, cosa que pot portar a la inducció d’estats hipnoides. Tot i que la televisió té el potencial de ser un mitjà pedagògic i cultural, també pot provocar efectes negatius com ara la crispació i l’entompiment de l’audiència. Això ressalta la necessitat d’un debat social sobre el model de televisió que es consumeix i les seves implicacions en la conducta social. L’autor advoca per la reducció de l’agressivitat a través de l’educació, la distribució equitativa de la riquesa i la promoció del diàleg. En resum, l’expert convida a reflexionar sobre l’impacte dels mitjans de comunicació en la conducta humana i la necessitat d’enfocaments integrals per abordar l’agressió i la violència a la societat contemporània.
Especialista en teràpia i hipnosi ericksoniana, Rocamora ha escrit altres obres de referència com “Conciencia y psiquismo. Análisis neurocientífico de la condición humana”. És membre d’honor de la Societat Hipnològica Científica per les seves recerques sobre psicologia de la suggestió i va merèixer la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts i la Medalla d’Or al Mèrit Doctoral de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya.