Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), aborda diversos aspectes de l’actualitat política i social espanyola als articles “La nueva torre de Babel” i “Inteligencia artificial y derechos fundamentales”, publicats al diari digital The Objective els passats 12 de desembre i 9 de gener, respectivament, i el reportatge “Juristas, magistrados y fiscales, tras su año más difícil: ‘Nunca un Gobierno había atacado tan gravemente al poder judicial'”, publicat, al seu torn, pel diari digital El Debate el 31 de desembre i en què opina juntament amb altres reconeguts experts sobre les tenses relacions i fins i tot ingerències del poder polític i el poder judicial. En aquesta darrera publicació participa el també acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la RAED Daniel Berzosa, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals de Cunef Universitat, de l’Institut d’Estudis Borsaris i de l’Institut d’Empresa-Law & Business School, membre de l’Acadèmia Global i del Consell Científic de Citizens pro Europe.
A “La nueva torre de Babel”, l’experta aborda les exigències polítiques que ha assumit el Govern a canvi de suports puntuals per tractar que les llengües cooficials a Espanya ho siguin al Congrés i al Senat i a les institucions europees, així com el rerefons nacionalista i, al seu entendre, reduccionista, subjacent. “Sorprèn que, ja entrat el segle XXI, en un món globalitzat, inserits a Europa i a l’era de l’anomenada intel·ligència artificial, propis i aliens dediquin el seu temps a promocionar aquests usos lingüístics i a intentar aconseguir que l’educació dels nostres estudiants quedi cada cop més restringida, no només per afavorir o exigir un ús determinat del que en el dret internacional i europeu s’anomenen llengües regionals i minoritàries, sinó perquè a través d’aquesta utilització de les llengües s’imposen, alhora, creatives teories històriques o culturals o es redueix a l’absurd l’àmbit de referència sota el qual es desenvolupa cada model educatiu. Tot això amb un classisme de manual, ja que els fills de les elits no nodreixen les escoles i les escoles sotmeses a aquest desgavell, sinó que van a centres d’alt nivell, plurilingües i socialment ben posicionats. No només es fagocita la llibertat, sinó que amb això es deriva a la major part dels nostres estudiants cap a un coneixement esbiaixat, si no absolutament falsejat, del passat i, prospectivament, condicionador del futur”, considera.
Per la seva banda, a “Inteligencia artificial y derechos fundamentales” analitza el reglament de la Unió Europea sobre aquesta nova tecnologia pel qual s’estableixen normes harmonitzades en aquesta matèria que han de garantir el seu ús d’acord amb el dret i els valors europeus. Tot i això, Freixes es mostra escèptica sobre la seva utilitat en un món globalitzat i, sobretot, sobre la seva transposició als estats membre. “La Unió Europea ha cregut necessària l’adopció d’una norma que sigui aplicable als actors, tant públics com privats, dins i fora de la UE (comportant una certa extraterritorialitat ia molts sistemes d’intel·ligència artificial se’n creen fora i s’importen posteriorment) que vinculi directament i efectivament tots els proveïdors, implementadors, importadors de sistemes d’intel·ligència artificial i altres subjectes implicats. Alhora, considera com a àmbits exempts, als quals no s’aplica aquest reglament, la investigació i la intel·ligència artificial amb fins exclusivament militars, de defensa o de seguretat nacional”, afirma.
Finalment, a “Juristas, magistrados y fiscales, tras su año más difícil: ‘Nunca un Gobierno había atacado tan gravemente al poder judicial'”, la vicepresidenta de la RAED creu que s’imposa la recuperació dels estàndards democràtics, que considera molt soscavats per l’acció de l’Executiu, mentre que Berzosa alerta de les ingerències polítiques. “L’endimoniat trencaclosques dels suports al Govern de Pedro Sánchez provoca que sigui molt difícil aprovar lleis i s’ha recorregut amb excés a la figura del decret llei, fins i tot sabent que massa vegades no s’obtindria el plàcet parlamentari o que s’acabaria l’assumpte amb un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional“, assenyala Freixes. “Moltes afectacions s’han degut a intenses connexions polítiques conjunturals, amb conseqüències no només per al dret infraconstitucional, sinó per a la mateixa compressió jurídica i el prestigi cívic de la Constitució“, afegeix Berzosa al mateix reportatge.
