Dra. Sònia Fernández-Vidal
Sònia Fernández-Vidal, reconeguda divulgadora científica i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre l’estat de la recercca a Espanya, l’ensenyament i el paper de les dones a la ciència en una entrevista publicada pel suplement “Yo Dona” del diari “El Mundo” en la seva edició del passat 29 de novembre. “L’origen de la porta dels tres panys. La llavor d’una revolució” (Estrella Polar), el primer de dos títols que s’endinsen en la història de la física i la seva evolució fins a la física quàntica i que es pot considerar una preqüela de la seva exitosa trilogia “La porta dels tres panys”, que ha aconseguit fer que la física sigui atractiva per als lectors més joves.
Per a Fernández-Vidal, la física quàntica resulta una disciplina antiintuïtiva que desafia la lògica quotidiana, cosa que la fa més complexa en el seu accés, encara que alhora molt més fascinant. En semblar ciència-ficció, els fenòmens requereixen creativitat i curiositat. “Els primers científics que es van endinsar en aquest món van veure que la manera com es comportava el món subatòmic semblava ciència-ficció, perquè si un electró pot travessar una paret i teletransportar-se i jo estic feta d’electrons, puc fer les dues coses? La ciència diu que és difícil, però no impossible. No és fantasia, sinó fets científics. A la física quàntica cal aprendre a mirar el món de manera diferent i per això, has d’explorar territoris nous, com un explorador”, explica.
D’aquí que l’acadèmica trobés en aquest àmbit un terreny adobat per a la imaginació, la fascinació i la divulgació, si escau amb els menors com a protagonistes. Com ella mateixa explica, en les seves xerrades i llibres busca inspirar tant nens com adults a endinsar-se en el món quàntic, apel·lant als qui normalment no s’interessarien per un assaig científic i combatent alhora la desinformació imperant. “Tots naixem com a grans investigadors però deixem de ser-ho de grans. Un nen de cinc anys fa 400 preguntes al dia. Després, a secundària, els fa vergonya preguntar i és una pena. Pregunten coses extraordinàries com per què la terra és rodona. Però en comptes d’investigar plegats, els enviem a una altra cosa i matem aquesta curiositat”, assenyala.
Fernández-Vidal critica l’escassa presència de la ciència als mitjans i suggereix que una societat tecnològicament dependent però científicament ignorant pot ser manipulable. Davant la tendència a buscar explicacions ràpides a les xarxes socials, defensa el valor d’aprofundir en el coneixement a través de llibres i el mètode científic. Per a l’acadèmica, la ciència és un antídot davant de la sobreinformació i les ‘fake news’. “Als diaris hi ha esports, astrologia, etc., però poques seccions fixes de ciència. Les trobo a faltar. Es fan programes i hi ha ‘youtubers’ molt bons, però la ciència ha de formar part de la cultura. Fan actes des de les institucions i no conviden a científics. La societat cada cop depèn més de la ciència i la tecnologia, però alhora és molt ignorant. ¿Només els que coneixen com funciona la IA, per exemple? Serem més manejables”, conclou.
Doctora en Òptica i Informació Quàntica i Física per la Universitat Autònoma de Barcelona, Fernández-Vidal va ser seleccionada per la revista “Forbes” com una de les 100 persones més creatives del món. Ha treballat i col·laborat com a investigadora en alguns dels centres més prestigiosos com són el Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN), el Laboratori Nacional de Los Álamos, als Estats Units, o l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Barcelona. A més de la cèlebre trilogia de divulgació científica juvenil “La porta dels tres panys” és també autora de “Quantic Love”, novel·la ambientada al CERN que aproxima la ciència des del costat més humà. D’altra banda, el seu llibre “Esmorzar amb partícules” és una obra de divulgació de física quàntica destinada a tots els públics, mentre que “L’univers a les teves mans”, la seva anterior obra de divulgació dedicada a un lector més jove, endinsa públic infantil als misteris de l’univers.
