Dr. Jordi Martí
Jordi Martí, professor d’Economia i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, director del Màster en Verificació d’Informació no Financera del mateix centre i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) , va participar entre els passats 4 i 5 de juliol a la 34a edició del Fòrum d’Auditoria que organitza el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, i que enguany es va celebrar a Sitges en format híbrid. Martí va moderar la taula rodona “Auditoria i docència universitària” i va participar en un altre que va portar per títol “Verificació i sostenibilitat”. Per la seva banda, Alfredo Rocafort, catedràtic de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número i president de la Junta de Govern de la RAED, va formar part del Comitè Organitzador.
A la taula moderada per Martí van participar Ángel Cervantes, director de Formació de l’Institut de Censors Jurats de Comptes; Ana Baro, responsable del departament tècnic del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya; Carme Montserrat, professora de la Universitat de Barcelona i sòcia de Martínez Comín Auditores, i Luz Parrondo, professora de la Universitat Pompeu Fabra. Tots ells van reflexionar sobre la preocupació que hi ha entre els professionals de l’auditoria per la manca d’estudiants que cursin matèries relacionades amb l’auditoria, ja que des de fa cinc anys, s’observa una disminució de les matriculacions en assignatures d’auditoria a totes les universitats espanyoles.
L’auditoria és una de les poques professions regulades per l’administració pública entorn de les ciències socials. Entorn de l’economia i l’empresa només hi ha dues professions regulades, l’actuari d’assegurances i l’auditor de comptes. Per accedir a la professió d’auditor de comptes cal superar un examen molt selectiu que organitza l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes del Ministeri d’Economia. Les universitats ofereixen formació per superar les proves teòriques des dels graus d’Administració i Direcció d’Empreses. Però per superar les proves pràctiques calen més coneixements que els propis de grau. Amb aquest objectiu es desenvolupa un Màster en Auditoria a moltes universitats, però la matrícula no és tan alta com la demanda de professionals que requereix una societat del Primer Món com la nostra.
En aquest sentit, Parrondo va exposar la necessitat de renovar els estudis que l’Ester Oliveras havia fet fa vuit anys sobre el nombre d’hores i assignatures que s’oferien a les universitats catalanes en matèries relacionades amb la comptabilitat i l’auditoria. Cervantes va exposar les iniciatives que l’Institut de Censors Jurats de Comptes desenvolupa generant una gran base de dades de professors universitaris d’auditoria i va anunciar que el pròxim 12 de setembre es reuniran a Madrid més de quaranta docents d’auditoria per programar activitats que millorin l’atracció de talent cap a la professió. Baro va explicar com han desenvolupat activitats formatives per avaluar continguts sense recórrer al tradicional examen. Com Montserrat, que també va presentar una plataforma amb activitats de gamificació per fer més interessant la docència universitària.
Martí va proposar als assistents que col·laborin amb les universitats catalanes a fi de compartir aquestes experiències i propostes docents. Per a l’acadèmic, l’oferta d’innovacions pot ajudar a atraure el talent. En aquest sentit, va explicar que al Màster d’Auditoria i Comptabilitat de la Universitat Abat Oliba en col·laboració amb el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, ja s’havia fet el primer examen amb intel·ligència artificial. Amb tota aquesta varietat de propostes es va establir un diàleg amb els assistents molt enriquidor en què professionals i professors van expressar les seves opinions i diagnosi sobre la problemàtica del relleu generacional a les firmes auditores.
A l’altra taula rodona, moderada per Miguel Ángel Catalán, soci de la firma Auren, va participar juntament amb Martí Marga de Roselló Carril, sòcia de Sostenibilitat i Canvi Climàtic a PwC. De Rosselló va explicar detalladament que la nova normativa europea no parla d’auditar, parla de verificar la informació en sostenibilitat. Aquesta funció verificadora obliga l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes a desenvolupar un estatut professional del verificador en sostenibilitat. En aquests moments els auditors estan emetent un informe d’abast limitat ia partir de la nova regulació haurien d’emetre un informe raonat en la matèria. En aquesta segona tessitura serà imprescindible una formació específica.
Martí, en aquest sentit, va explicar que el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya havia desenvolupat un màster amb la Universitat Abat Oliba sobre Auditoria en Sostenibilitat que s’iniciarà l’octubre del 2024. Així mateix, ha treballat en el disseny acadèmic del màster en què hi haurà un postgrau en Medi Ambient, un postgrau en Temes Socials i un postgrau en Bon Govern. Així es podrà cobrir tota la necessitat formativa ESG (Environment, Social, Governance), que són les inicials amb què s’identifiquen els àmbits en què s’ha de redactar l’informe en sostenibilitat empresarial. En aquest màster hi estan convidats a participar com a professors diversos membres de la RAED, que gràcies a la seva estructura multidisciplinar i transversal pot oferir un conjunt de coneixements imprescindibles per als auditors financers.
L’auditor en sostenibilitat signarà un informe comparable al que tradicionalment s’ha anat fent a l’àmbit de la comptabilitat financera. Un informe que ha de ser garantia per als socis de la continuïtat de l’empresa. Tota la professió auditora està conscienciada de la importància de les bones pràctiques a ESG perquè el nostre benestar i el de les generacions futures estiguin garantits. “Sense una auditoria correcta d’aquestes activitats empresarials no hi haurà bona gestió ni hi haurà futur per als humans”, va concloure Martí.
