Dr. Daniel Berzosa
Daniel Berzosa, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals de Cunef Universitat, de l’Institut d’Estudis Borsaris i de l’Institut d’Empresa-Law & Business School, membre de l’Acadèmia Global i del Consell Científic del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el paper del Tribunal Constitucional i la independència judicial en l’article “El TC, ¿defensor de la Constitución o actor político?”, que va publicar el 26 d’octubre passat al diari “Expansión”. L’acadèmic també va participar el passat 23 d’octubre a la sessió “La amnistía, a debate”, organitzada pel diari digital El Debate, que també va comptar amb la participació del catedràtic emèrit Enrique Gimbernat i l’exsecretària de la Mesa del Congrés Carmen Navarro.
A l’article, l’acadèmic situa el paper dels tribunals constitucionals dels països de la Unió Europea com a garant de la democràcia i l’Estat de Dret, sobre el qual només hi ha una última i extraordinària instància al Tribunal Europeu de Drets Humans. La seva independència i rigor, per tant, han de ser escrupolosos, cosa que al seu entendre no es dóna a Espanya. “És clar que, després de la renovació del terç de magistrats que corresponen al Govern i al Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional ha abandonat sense ni tan sols dissimulació la seva missió d’instància imparcial només sotmesa a la Constitució ia la seva pròpia jurisprudència pel rol de ser un actor polític més, en certa manera, i amb raó, s’ha dit que l’activitat legislativa no acaba amb l’aprovació d’una llei pel Parlament o d’una disposició normativa amb força de llei pel Govern. En cas que es recorri al Constitucional, no serà fins que aquest decideixi quan l’activitat legislativa s’hagi completat. Això és, sens dubte, el que ha portat també a considerar amb encert que els tribunals constitucionals es mouen en un conflicte entre el dret i la política” , argumenta l’expert.
Per al jurista, sense alternativa a la jurisdicció constitucional per salvaguardar l’Estat de Dret, que és tot Estat constitucional per la seva pròpia definició, si el Tribunal Constitucional falla a la defensa de la Constitució, que és la seva principal tasca constitucional, el resultat serà el deteriorament de l’Estat de Dret i fins i tot la destrucció. Tot i això, per a Berzosa, les seves últimes sentències indiquen que aquest estament s’està decantant per una interpretació més política que jurídica. “Com ha passat amb la Sentència 67/2023, de 6 de juny, respecte de l’impost sobre la renda de les personas físiques i, en particular, com sembla que tornarà a succeir ara amb la sentència sobre l’impost a les grans fortunes, el paper i el sentit del Tribunal Constitucional poden acabar devorats per la seva volència cap a la ideologia d’un determinat signe i, amb ell, aniquilades la racionalitat del sistema tributari just volgut per la Constitució per a tots els ciutadans, l’autonomia política de les comunitats autònomes, la seguretat jurídica de les persones i els emprenedors generadors de riquesa i, finalment, la democràcia a Espanya”, conclou.
D’altra banda, a la seva participació en la sessió “La amnistía, a debate”, Berzosa considera que la proposta de llei d’Amnistia força l’Estat de Dret per una qüestió merament partidista i d’interès polític, posant en dubte que Espanya sigui una democràcia . “Davant de la igualtat que garanteix la Constitució, aquesta llei d’Amnistia suposaria imposar la desigualtat, és un retorn al passat, al caciquisme, un sense sentit. Es diu que allò que no està prohibit està permès, però això, des del punt de vista jurídic, és un disbarat. Aquesta llei és una impugnació total de la Constitució i suposa dir que a Espanya hi ha delictes polítics”, va considerar l’expert.
Berzosa és membre de la Societat de Diplomàcia i Ciències Polítiques dels Estats Units, coordinador de l’Observatori Internacional de la Regulació de les Entitats del Sector Públic de la Universitat de Santiago de Compostela, membre dels comitès organitzadors dels congressos del World Law Congress de Cartagena d’Índies 2021 i Madrid 2019 i autor de llibres i articles científics publicats a revistes de prestigi. És així mateix un reconegut divulgador de temes legals i ciències polítiques als principals mitjans de comunicació espanyols.
