Dr. Gregorio Varela
Gregorio Varela, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat CEU-San Pablo, president de la Fundació Espanyola de la Nutrició i de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), lidera l’informe “Alimentación en la sociedad del siglo XXI post pandemia: decisión alimentaria (2022)”, editat per la Fundació Mapfre i l’Institut Universitari Alimentació i Societat de la Universitat CEU-San Pablo. També formen part de l’equip d’investigació els experts Elena Alonso Aperte, María Achón y Tuñón, Ángela García González i Ana María Puga Giménez de Azcárate. L’estudi ha estat realitzat sobre una mostra representativa de població adulta resident a Espanya, seguint el model dels estudis anteriors, realitzats els anys 2015 i 2017.
Al llarg d’un centenar de pàgines, l’informe tracta de definir l’impacte dels estils de vida a través dels seus determinants socials i econòmics sobre els hàbits de compra i consum i fer-ne un seguiment, així com sobre el coneixement i percepció en sostenibilitat alimentària, en una mostra representativa de la població adulta resident a Espanya. Tot plegat, en un moment de crisi que, per als experts, incideix de manera determinant en aquests hàbits de vida. “A l’actualitat, la societat espanyola està vivint una època d’importants canvis, accentuats per la pandèmia Covid-19 i crisi econòmica, amb un gran impacte potencial en els hàbits alimentaris i l’estat nutricional de la població, i caldria afegir-hi els nous estils i condicions de vida, l’avenç de la producció i dels canals de distribució, l’aparició de nous aliments, noves formes de preparació i processament, noves formes d’oci alimentari, i sota la preocupació creixent per l’inexorable deteriorament i degradació dels recursos naturals”, inicien els autors la seva argumentació.
A tot això, els experts hi afegeixen les preocupants vulnerabilitats i inseguretats alimentàries, que ja s’estan posant de manifest, per la disminució de recursos econòmics. “Sens dubte, la importància de l’economia en l’elecció dels aliments és evident: les persones amb menys recursos poden tenir dificultats per comprar menjar suficient o per modificar la seva alimentació per motius de salut. Les condicions de l’habitatge, entorn residencial, i el tipus d’ocupació (com el denominat treball per torns) o el recent teletreball poden afectar el tipus de menjar i la seva qualitat”, afegeixen.
Després d’analitzar el complet qüestionari presentat a les enquestes, els experts conclouen que els resultats mostren canvis importants en els aspectes socials de l’alimentació, en general cap a una menor sociabilitat, que semblen haver-se accentuat per la pandèmia de Covid-19 i la crisi econòmica. “La majoria de la població espanyola adulta realitza els tres àpats principals, encara que ha disminuït el seu percentatge comparativament a l’any 2017. El 2022, per altra banda, ha augmentat el temps dedicat a cada àpat, i més temps encara els caps de setmana. De manera preocupant, augmenta el nombre de persones que mengen soles, mentre que disminueix igualment el de les que mengen assegudes i conversant amb algú. És preocupant que per a més del 35% de la població estudiada la seva situació econòmica hagi empitjorat després de la pandèmia, modificant la seva decisió alimentària. Més encara si es considera que la pitjor situació s’observa a les llars amb un nombre més gran de membres, així com en les que suporten una renda més baixa, impactant de manera significativa en la qualitat alimentària i nutricional de la seva dieta”, conclou l’estudi.
