Bernardo Rabassa, president d’honor i de Relacions Exteriors del Club Liberal Espanyol, president de la Fundació Institut Europeu per a la Comunicació Social i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha presentat l’obra autobiogràfica “Memorias de mi vida liberal. De Franco a Felipe VI”, on repassa la seva intensa vida política des de la dictadura a la transició, el retorn a la normalitat democràtica i l’actual crispació partidista. Tot això a partir d’un relat àgil construït des de la memòria que s’estén al llarg de més de 500 pàgines. Rabassa va ser fundador del Partit Liberal i d’Unió de Centre Democràtic (UCD), és membre d’Aliança Liberal Europea i entre els reconeixements que ha rebut al llarg de la seva trajectòria professional i personal destaquen el Premi 1812, el Premi Ciutadà Europeu i la Medalla al Mèrit Cultural de la Reial Lliga Naval Espanyola.
Bernardo Rabassa
“No sé si al meu lector li serà útil el fet que li expliqui com va ser l’ascens de la meva escala, però no en tinc cap altra cosa a oferir-li, contemplada des de l’altra banda del mirall, desdibuixada i transformada per enganyar la seva il·lusió, per donar-li un dia o unes hores més de vida, per motivar-lo a seguir pujant trams, per evitar que caigui en depressió i en el sentiment postmodern de l’avorriment i del cansament… No busqui, però, en aquesta obra, el camí a la felicitat, ja que aquest no existeix, ha de comprendre que pujar trams d’escala satisfà les endorfines i omplen la sang, però aquesta felicitat d’assoliment és efímera, és de curt vol com el de la perdiu, encara que tan ràpida com ella, i difícil d’enderrocar, sense avançar el tir, el problema és calcular la seva orientació, dirigir l’escala com si es tractés de la dels bombers, tot i que aquí no es tracta d’assolir res, només de seguir pujant i pujant, en un entorn hostil i competitiu, és la carrera per la vida, per arribar a l’immens mar que ens devorarà com a tot ésser humà, creat per l’aleatorietat de l’evolució”, explica l’autor a la presentació de l’obra.
L’autor assenyala com va reconstruir les seves vivències amb tot just apunts fins a l’any 2005, quan va començar a escriure mes a mes els detalls més importants de la seva vida. I com es va plantejar fer memòria i reescriure amb paciència els seus records a partir de l’any 2018, que també es va posar com a fi de la història. De fet, assegura, ho va poder ser, ja que una angina de pit va estar a punt de costar-li la vida en aquell moment. “La consciència d’aquesta potencial mort em deixa força fred, perquè crec haver viscut ja prou, i així doncs només queda per solucionar-me la tremenda memòria que m’acompanya. Convé doncs l’exercici intel·lectual d’escriure sobre els temes més variats, tot i que estiguem als temps de la Covid-19”, va assenyalar encara en un moment de plena escriptura d’unes memòries que ja són al carrer.
