Santiago Ripol, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat Pompeu Fabra i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el passat 18 de maig el llibre “La Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, veinte años después”, una obra que aborda aquest corpus de Dret comunitari aprovat a Niça l’any 2000, vinculant per a tots els estats de la Unió des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa el 2009. Ripol és el director d’aquest estudi al costat de Juan Ignacio Ugartemendia. La presentació es va fer a la Casa del Llibre de Barcelona i juntament amb Ripol hi van participar Gregorio Garzón, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtic Jean Monnet ad personam i exjurisconsult del Parlament Europeu, i Ángel Serrano de Nicolás, notari, professor de la Universitat Pompeu Fabra, director de la revista “La Notaría” i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Legislació i Jurisprudència.
El llibre analitza la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, ja que es tracta del màxim garant de la seva correcta interpretació i aplicació. Així mateix, examina l’aplicació de la Carta per part dels tribunals dels estats membre, analitzant en particular els casos de França, Itàlia, el Regne Unit i Espanya, i estudia els esforços per consolidar-los realitzats per l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Recull també diversos treballs que analitzen determinats drets i llibertats incorporats de forma nova a la Carta (dret a la vida familiar, protecció de dades personals, protecció dels consumidors, dret a la tutela judicial i al jutge imparcial) i que, a més d’haver-hi tingut un desenvolupament normatiu i jurisprudencial important, susciten qüestions d’actualitat.
La Carta reafirma, dins el respecte degut de les competències i missions de la Unió Europea i del principi de subsidiarietat, els drets que emanen de les tradicions constitucionals i les obligacions internacionals comunes als estats membre, entre les quals s’inclouen el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, les cartes socials adoptades per la Unió Europea i pel Consell d’Europa i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Europeu de Drets Humans. En donar més visibilitat i claredat als drets fonamentals, estableix una seguretat jurídica dins de la Unió.
La Carta és aplicable a les institucions, els òrgans i els organismes de la Unió Europea en totes les seves actuacions. No amplia les competències i les missions que els confereixen els tractats. La Carta també és aplicable als estats membres quan apliquen el Dret de la Unió. La carta s’aplica conjuntament amb els sistemes de protecció de drets fonamentals internacionals i nacionals. Des del 2010, cada any la Comissió Europea publica un informe anual que controla el progrés de l’aplicació de la Carta. Des del 2021, seguint l’estratègia per enfortir-ne l’aplicació, l’informe se centra en un àmbit temàtic diferent de rellevància estratègica regit pel Dret de la Unió Europea.