Teresa Freixes participa en un debat internacional sobre els desafiaments del Dret amb la revolució tecnològica

Teresa FreixesTeresa Freixes, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​acadèmica de número i secretària general de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el 23 de juliol de 2019 a la Universitat del Miño de Braga (Portugal) al Workshop Ibèric “A Carta dos Direitos Fundamentais da Uniao Europeia a luz dos desafios digitais do seculo XXI” (La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea a la llum dels desafiaments digitals del segle XXI). El programa europeu JusGov del Centre d’Investigació per a la Justícia d’aquesta universitat i el Programa Erasmus van patrocinar l’esdeveniment, dirigit per Alessandra Silveira, directora del Centre d’Estudis en Dret de la Unió Europea de la Universitat del Miño.

En el col·loqui es van abordar temes de gran actualitat, des del dret a l’oblit i la transparència, les dades com a elements d’informació a la privacitat, la democràcia digital, el concepte d’interès públic i el respecte a la lliure competència. Professors de diverses universitats espanyoles i els del centre organitzador van posar sobre la taula els principals problemes a què ens enfronta l’era digital global, amb tots els seus avantatges i tots els seus inconvenients.

Silveira es va centrar en l’anomenat dret a l’oblit quan les dades personals s’obtenen a través de cercadors com Google. Javier Sanz, de la Universitat de La Corunya, va advertir que la llei d’Universitats espanyola disposa que les notes dels estudiants siguin públiques, tot i que siguin una dada privada. Pedro Froufe, professor de la Universitat del Miño, que va ser també responsable de dades a la seva universitat, es va centrar en la informació sobre concursos públics laborals, acceptant que en determinats casos es puguin donar les informacions, tot i que en d’altres s’ha d’evitar. Sobre aquest mateix tema, Joana Abreu, de la mateixa universitat, va explicitar els requisits per fer públiques les notes acadèmiques enfront de les reivindicacions d’alumnes que pretenen que només cada persona pugui tenir accés a les seves notes.

Tamara Álvarez, de la Universitat de Vigo, va abordar el problema de l’ús apropiat del llenguatge, com Ana Carmona, de la Universitat de Sevilla, l’ús i accés a les dades. Sophie Pérez, de la Universitat del Miño, va intervenir des de Luxemburg per videoconferència per centrar-se en el que denomina humanisme digital. Pilar Canedo, de la Universitat de Deusto, que també pertany a la Comissió Nacional de la Competència, es va referir a les clàusules de paritat en les empreses i la utilització de les plataformes informàtiques com a base del seu volum de negoci. Julia Suderow, també de la Universitat de Deusto, va plantejar els problemes derivats del Big Data. Felipe de Basa, de la Universitat Rei Joan Carles, va reivindicar una autoritat especialitzada que pugui garantir realment la desaparició de les dades de la xarxa.

Dra. Teresa Freixes

Dra. Teresa Freixes

Naiara Arriola, de la Universitat de Deusto, va abordar els temes de transparència i democràcia digital. I la magistrada del Tribunal Constitucional de Portugal i també professora de la Universitat del Miño Mariana Canotilho va plantejar el problema de la regulació de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE per enquadrar els poders derivats de la democràcia representativa en l’ordre global. Fernando Álvarez, de la Universitat de Sevilla, va presentar el debat sobre la lleialtat exigible a institucions i persones que hagin de controlar el respecte als drets fonamentals.

Finalment, Teresa Freixes va plantejar els problemes que es produeixen quan, a partir d’una dada certa es pot generar una notícia distorsionada en un mitjà de comunicació. També va abordar el conflicte que apareix quan es desjudicializa la protecció de dades, encarregant a agències pretesament independents el control sobre les dades i informacions, perquè les garanties que la ciutadania gaudeix quan són jutges i tribunals els que intervenen en el conflicte desapareixen davant òrgans administratius que no operen amb la base del principi de lleialtat constitucional sinó que són objecte d’interferències polítiques.

 

Aquesta entrada també està disponible en: esEspañol enEnglish