Teresa Anguera
Catedràtica emèrita de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, acadèmica corresponent de Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmica de número d’Acadèmia de Psicologia d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Teresa Anguera, catedràtica emèrita de Psicologia de la Universitat de Barcelona i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar al Cicle de Ponències que va celebrar l’Acadèmia el passat mes de gener a Barcelona i Madrid el treball “Del caso único al caso múltiple desde la perspectiva ‘mixed methods’: Optimización metodológica aportada por la observación indirecta”, en què explica l’èxit dels anomenats “mixed methods” als estudis de les ciències socials, atesa la integració entre elements qualitatius i quantitatius que permeten superar l’antagonisme que representaven les escoles prèvies a la seva adopció.
“En les dues darreres dècades ha estat exponencial el desenvolupament expansiu dels ‘mixed methods’, moviment que ha estat considerat com a paradigma i que té els seus orígens en el dur enfrontament protagonitzat pels investigadors partidaris d’un enfocament qualitatiu i d’un enfocament quantitatiu. Aquest antagonisme va afectar l’ampli àmbit de les ciències socials i, específicament, a ciències del comportament i estudis d’Educació, Sociologia, Antropologia i, en bona part, a les ciències de la salut”, va iniciar l’acadèmica la seva reflexió.
El punt de partida del que s’ha donat a conèixer com un tercer paradigma que ha aconseguit acabar amb la contraposició entre la recerca qualitativa i quantitativa en aquests àmbits de coneixement es va donar a finals del segle XX, als Estats Units, precisament quan es va encunyar aquesta expressió de mètodes combinats, va prosseguir Anguera. “Amb això s’iniciava una època complexa, on confluïen el desig de resoldre el tradicional antagonisme amb l’heterogeneïtat de pensament i plantejaments entre persones que estaven conformant una comunitat científica polièdrica, amb formació i posicions molt variades”, va assenyalar la investigadora, que va explicar de manera succinta les limitacions dels estudis previs centrats en l’anàlisi del cas únic i el cas múltiple.
“A partir del plantejament dels ‘mix methods’, i tenint en compte la debilitat metodològica que ha caracteritzat els estudis de cas, l’interès es focalitza en el trànsit del cas únic al cas múltiple. Tradicionalment, s’havia conceptualitzat el cas múltiple, però no s’havia estructurat un procediment robust per detectar-lo, gràcies a les possibilitats àmplies que brinda la metodologia observacional, en la seva modalitat d’observació indirecta, es fa possible. I el procediment se sistematitza per tal de brindar aquesta llera, que s’ha manifestat com altament satisfactori en els casos recents en què ja s’ha fet servir. Les anàlisis quantitatives que es proposen per trobar les possibles regularitats entre els documents dels casos únics que s’hi afegeixen són robustes i constitueixen una important via d’avenç en aquesta direcció”, conclou Anguera.
Expresidenta de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, de l’Associació Espanyola de Metodologia de les Ciències del Comportament i vicesecretària de l’Associació Europea de Metodologia, Anguera ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria docència en màsters i doctorat a més de 30 universitats nacionals i internacionals i ha dirigit i codirigit més de 60 tesis doctorals. Des de l’any 2008 fins a l’actualitat ha liderat diversos projectes d’R+D+I a la Universitat de La Laguna.